Febrer i núvols blancs – Bagan-Màrius Torres
Aquest mes ja s’acaba i sembla que l’hivern ‘quasi, quasi’ també. La merla ara mateix està oferint el seu concert matinal de cada día. És a dalt d’un arbre del pati de veïns.
Els records m’arriben des de Birmània, el cel molt blau, els núvols molt blancs, i exactament a Bagan o Pagan com l’anomenen els britànics. Ja fa díes que Amazon em va enviar el llibre del ‘scholar’ Paul Strachan, escocès, editat l’any 1986, ”Pagan, art and architecture of old Burma’. Imprescindible per conèixer la història del país i d’aquest indret tan i tan peculiar i meravellós.
Na F. m’explica que és a punt pel canvi …. i ho repeteix una i una altra vegada … El canvi; és la seva manera d’anomenar la mort, canviar de vida i tot somrient em diu que ja és a punt i la recordarem per sempre més.
Ara llegeixo a en Màrius Torres i aquest poema, com tots els que va escriure, m’ha colpit, precisament avui, i m’agrada. La fotografía feta a Bagan, exactament a Nyaung O, una tarda de moltissima calor i un cel blau i els núvols blancs.
Ara és quan la vida es reforça !
FEBRER – 1937 –
Els núvols són més blancs, el cel més pur.
Ara és temps de morir, que la vida es reforça.
El món, altra vegada despert davant l’atzur,
pressent càlidament que ha de tenir un futur
—- sempre el somni que precedeix la força!
Les branques d’ametller senten, sota l’escorça,
un moviment suau i obscur.
El trèvol ja verdeja a la ribera.
Ara és temps de morir, que la mort no és enlloc.
Tremola cada cosa de no saber què espera.
La neu assolellada llisca per la gelera.
Els torrents se’n nodreixen poc a poc.
Tot és tebi i frisós, com davançant el foc
de la próxima primavera.
Daurats migdies dels minvants d’hivern !
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern
sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l’arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern.
Jo la mort no me la sé prendre de la mateixa forma.
“Na F. m’explica que és a punt pel canvi …. i ho repeteix una i una altra vegada … El canvi; és la seva manera d’anomenar la mort, canviar de vida i tot somrient em diu que ja és a punt i la recordarem per sempre més.(…)
Per mi és un trauma!
(…) Ara és temps de morir, que la vida comença.(…)
Penso que no ens han educat com calia, oi?
Petons.
Tot el post i les fotos …un bell missatge de conformitat i de vida alhora. Sé el què dius i de qui parles. La vida és un miracle, un atzar magnífic, sentir-lo i saber-ho un altre miracle, la mort el preu. El poema d’en Màrius Torres… savi i bellíssim. Besades ara que la vida continua el seu cicle