Chào ông Viêt Nam

El dia s’ha despertat gris, lleig, ensopit …però jo l’he convertit en un matí lluminós, amb un cel blau intens i unes mimoses que ens mimen a tots.
Després d’una setmana fora de la circulació per un refredat fortíssim que mai abans havia experimentat (sempre existeix la primera vegada, cert i ho sé), avui encara que sense veu, els ànims m’han fet canviar aquest dia tristot.
Una passejada virtual avui, real fa quinze díes,  per aquesta Collcerola entranyable, de records, ben proporcionada i que es defensa constantment de les especulacions aconseguint el miracle d’existir i donar-nos la oportunitat d’endinsar-nos en els seus paratges frondosos i camins que sempre ténen un final, aixequen l’ànima a qualsevol. Això sí, cal deixar el cotxe i caminar i caminar; sempre trobes alguna font, un racó, la natura, el silenci i si en un descans pots seure, fixem la mirada a Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Montseny, la plana del Vallès, la Mediterrània … i mirar com la flor dels ametllers ja floreix i les mimoses encara són vives.
Com ens diu el poeta Joan Maragall :

– Febrer –    Avui la mimosa altiva se m’ha posat al davant tota plena d’arracades i penjolls i fils daurats.
S’ha fet una minyonassa que no ho hauria dit mai: tan xica que la plantàrem i tan prima  d’un sol tany ! …..