Religió i cohesió social
faciana da relixion nunha sociedade de inmigración que sortí recentment a Encrucillada. En l’article l’autor reflexiona sobre el paper de la religió com a factor de cohesió en les societats d’immigració.
Sovint la religió, i sobretot la visibilitat d’aquesta en l’espai públic, es vista com un element desintegrador que tanca les comunitats sobre elles mateixes i les aïlla de la possibilitat d’un diàleg obert amb la societat que les envolta. Seria ingenu no reconèixer aquest risc.
Hi ha doncs una responsabilitat compartida entre els gestors de l’espai públic,que han de ser el suficientment curosos per no confondre laicitat i laïcisme; i per l’altra part, els líders i els creients de les religions ja siguin majoritàries o minoritàries per anar adequant pràctiques i creences a les peculiaritats d’un règim de drets i deures com és el nostre.
Tot això és important començar-ho a posar en pràctica ara, i no esperar a quan la problemàtica es manifesti en tota la seva plenitud. De moment més aviat es respira por. Por entre uns gestors que no saben que fer amb aquest factor i el colguen de prejudicis i etiquetes, i por entre uns líders, a vegades massa, espantats per la dissolució i el relativisme.
Almenys l’article de Xullo Martínez, posa la qüestió sobre la taula, i l’enfoca positivament.
Quan es publiqui a Selecciones de Teologia ja posaré la referència de l’article. Una altra obra d’aquest autor es l’estudi Religión e integración social de los inmigrantes. La prueba del ángel (València, 2006), fet a partir de 80 entrevistes en profunditat.