De solanes i obagues

Rebo per correu electrònic una invitació per anar a la gran final del torneig del Ramadan 2006 que es jugarà al Poliesportiu Sant Pau. Un poliesportiu que s’ha convertit ja en una de les seus de les activitats que realitza la comunitat àrab de Barcelona. La invitació em fa present de nou, la força i el treball d’aquesta xarxa gairebé invisible d’entitats, que crea ponts i complicitat entre comunitats d’origen i d’acollida.

Qui ho organitza és la l’Associació Cultural Ibn-Batuta, una de les veteranes tot i ser fundada fa només 12 anys. La seva gràcia és que ha sabut combinar des del primer moment els serveis primaris d’atenció i acollida amb una important tasca en l’organització d’activitats lúdiques i culturals. Més recentment a aquestes activitats s’hi han afegit les de sensibilització i difusió amb una revista (Attawasul) que es distribueix sobretot a Catalunya, i un programa de ràdio setmanal (Safir) a Ràdio Gràcia (a la web tenen en arxiu els darrers programes emesos).

Tot i que els darrers anys el pes demogràfic de la migració s’ha decantat cap als procedents de llatinoamèrica (Equador, Bolívia…) el cert és que continúa havent-hi a Catalunya una important comunitat musulmana d’origen sobretot magrebí que en alguns casos ja viu assentada als nostres barris des de fa una bona colla d’anys.

Rebre una invitació com aquesta d’anar al futbol per celebrar el final del Ramadà, m’anima a pensar que les comunitats són permeables, i que la informació i les invitacions circulen més enllà del propi grup. D’això cal agrair, insisteixo, no a les polítiques d’immigració sinó al treball diari de multitud d’associacions.

Un retret final: el tema lingüístic. Tot i que la revista Attawasul es distribueix fòra del principat i això justificaria l’exclusivitat del castellà, no estaria malament una major presència del català tant en la revista com en la web. Ho faig però amb la consciència de demana’ls-hi una cosa que ni se’ls ha acudit a moltes associacions d’aquí "de tota la vida".