Ciutadania i immigració. Propostes del PP

Tot i alguns intents
del PP d’utilitzar la immigració com a font de vots i alguns
estirabots (per part sobretot del sector més ultra), de
moment l’opció oficial dins el partit, compartida a Catalunya, no es desenquadra massa del discurs conservador europeu de "mà de ferro" a l’estil Sarkozy: control de la immigració,
repatriacions immediates d’il.legals i una (aparent) política d’integració
dels ?regulars?.

1- Foment de la immigració legal
i ordenada
mitjançant: l’ordenació dels fluxos
migratoris, la contractació en origen, repatriació
immediata per aquells qui entren de forma il.legal, reforçar
la inspecció de treball, col.laboració entre mossos i
forces de seguretat de l’Estat.

  • En aquest punt el programa té
    força punts en comú amb algunes de les propostes de
    CiU. El pressupòsit de fons és: "amb l’esquerra això
    ha estat un desgavell nosaltres venim a posar ordre". Aquest discurs a
    més de realçar únicament els aspectes
    problemàtics de la immigració, amaga l’autèntica
    realitat de la nostra capacitat de gestió. Curiosament el PP
    de Catalunya proposa una política d’Estat per un país
    que no en té ni volen que en tingui.
    Dóna la sensació
    que han fet un "retalla i enganxa" de les seves propostes a nivell
    estatal (veure les conclusions de la conferència sobre immigració que van celebrar a Madrid el passat 7 d’octubre) .
    Posar-ho al programa i d’una manera extensa, obeeix únicament
    a les ganes de marcar un perfil d’ordre i mà de ferro, que els suposi recollir un bon grapat de vots de persones que viuen la immigració només
    com una amenaça. Toquen ?problemes reals? com diu sovint
    en Piqué, però enganyen proposant solucions a un nivell
    on no és pot fer gran cosa.

2- Polítiques d’immigració
diferenciades de polítiques socials

  • El missatge subliminal és," per
    no carregar el sistema públic de serveis socials creem una
    xarxa paral.lela que atengui els immigrants". A la pràctica
    això no ajuda pas a la integració sinó més
    aviat a la dualització del sistema. Què les polítiques
    socials han de canviar molt per respondre a les noves necessitats és
    una evidència que no nega ningú, en canvi és força reaccionari proposar mantenir dues
    xarxes paral.leles, la de sempre i la dels immigrants. Suposa a la
    pràctica posar un pegat que pensa en termes de curt termini i
    no de cohesió social ni d’integració a llarg termini.

3- Creació d’una Conselleria
d’immigració

  • De nou la immigració com un
    problema que tindria de manera permanent una institució tan
    visible com una conselleria. Crec que és una mala proposta,
    coherent es clar amb la seva proposta programàtica. Una cosa
    és reforçar les institucions existents i dotar-les de
    més recursos i competències, l’altra crear una
    conselleria que visibilitat al més alt nivell aquesta
    realitat. La immigració vol de respostes transversals en
    educació, cultura, treball, serveis socials …
    Una conselleria no ajudaria a la cohesió tan pregonada.
4- Facilitar la incorporació de la immigració al sistema educatiu informant-la i afavorint la lliure elecció d’ensenyament i de centre educatiu i promovent l’equilibri en l’escolarització de l’immigrant en tot tipus de centres docents.
  • Afavorir l’elecció de centre educatiu i promoure l’equilibri en l’escolarització de l’immigrant, són dues accions que s’han demostrat contradictòries. Si el valor principal és la llibertat d’elecció, com aconseguir aquest equilibri?. Per evitar la dualització del sistema educatiu cal una certa limitació de la llibertat d’elecció de centre. De nou la integració que es pregona amb tanta força no té cap política que la sostingui.
Aquest és per a mi el principal problema del programa d’immigració ( de ciutadania ni se’n parla) del Partit Popular, el model vers el qual apunta és una societat amb dos classes o nivells de persones: els ciutadans de tota la vida amb drets i deures, i una força de treball necessària que té també drets i deures però que juga en una divisió diferent i que té fins i tot una Conselleria pròpia que s’encarrega dels seus assumptes. És fàcil d’imaginar-se el panorama d’una societat així, i jo no veig ni la cohesió ni la integració enlloc. Segons ells, la immigració és només un factor econòmic, és força de treball, la necessitem però porta problemes i el que hem de fer es tractar-la així com a problema, com un malaltia molesta que ens ha sobrevingut. No hi ha projecte de ciutadania, no hi ha gestió de la multiculturalitat ni de la diversitat religiosa, no hi ha construcció de res únicament getització.

Elements positius: potser alguns dels bons propòsits referents a educació i l’incloure la cooperació i la solidaritat internacional en el capítol de les propostes sobre migració. Implícitament suposa donar un reconeixement a les causes de la immigració i que les persones si marxen de ca seva és per buscar un futur que no troben en el seu lloc d’origen.

Del tema del paper de la llengua i la cultura catalanes en tot això no n’he dit res perquè tampoc el PP en parla en el seu programa. Suposo que dins el seu model de futur el català no hi té cap lloc.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ja fa gairebé 50 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer.
Aquesta entrada ha esta publicada en Migracions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Ciutadania i immigració. Propostes del PP

  1. Ramon diu:

    Gràcies per la teva síntesi, Reverendo Padre. M’ha estat molt útil. Ara m’agradaria llegir un post en què expliquis com ho veus tu. Surto de la base que això no té "remei", sinó gestió i que queden descartades d’entrada mesures policials (perquè encara no s’ha descobert com posar portes al camp), tant com "papers per tothom" (perquè si "tothom" entra al vaixell, l’esfondrem). Però quin és el pas següent?

    Pd: he encarregat el llibre que em vas recomanar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*