El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Avui m’he decidit a passejar pels voltants de Francesc Macià, aquella plaça de nom arraujat i complanta caòtica on algunes veus hi situen l’inici de la Diagonal més rica i plena.

En passejar-hi he gaudit de l’aroma del bon paper i les tintes excelses que els meus coneixements de lletraferit i tafaner ensumen, tot i que els meus ulls d’orb no poden veure.

Som al centre neuràlgic de la indústria editorial barcelonina, aquell espai que es genera entre la seu de Random House Mondadori i la llar del no menys potent Grupo Planeta.

I és que, si exceptuem les arròbiques Enciclopèdia Catalana i RBA i la sarrianenca Anagrama, el top editorial barceloní s’aplega en aquesta àrea de la ciutat. Agents literaris, editorials de diversa dimensió, clubs d’edició de divers pelatge constitueixen un potent clúster econòmic que és l’enveja de moltes ciutats.

Ubicats els hostalatges d’una potent indústria que, essent com és multilingüe, es projecta més enllà de l’oceà, ja podem analitzar-ne el veïnat i, per a fer-ho, quina millor eina que uns resultats electorals?

Després de les darreres eleccions, un afinat analista va descobrir que als col·legis d’aquesta zona és on la participació fou gairebé absoluta i ningú va votar a les esquerres.

Vist aquest fet, i el bon veïnatge de Planeta amb el 666 de l’Avinguda Diagonal i amb aquell espai borrós on l’unionisme integrador hi fa estada, només ens resten preguntes:

No és la literatura, una palanca de canvi?
No hauria de ser potser una mostra d’inadaptació vital?
No ens hauriem de trobar amb una força generadora d’avantguardes?

Si és així, mala peça hi ha al teler quan els industrials de la cosa han cercat d’ubicar-se en un lloc tan integrat, carrincló i aposentat.