Club 7 Cinema

Els organitzadors de la Quinzena dels Cineastes han deixat clar que, a l’hora de seleccionar-ne les pel·lícules han estat oberts a tots els formats del cinema i, per tant, també, al d’animació. Els del Festival, que han guardonat l’Studio Ghibli amb una Palma d’Or Honorífica i, per aquest motiu, no tan sols han programat films de la factoria Miyazaki, sinó que han volgut vendre la importància que el certamen atorga i ha atorgat (?) al cinema d’animació, reivindicant-se amb una campanya a les xarxes en què n’han recordat títols seleccionats al llarg dels anys i, a més, remarcat que n’han programat enguany uns quants títols. I, per descomptat, també, entre els curtmetratges del Festival, els de la Quinzena i els de la Setmana de la Crítica, n’hi ha uns quants del gènere.

Vegem l’oferta de cinema animat que hi ha a Canes 2024:

Competició.

De Michel HAZANAVICIUS, “La plus précieuse des marchandises” / “The Most Precious Of Cargoes”. Producció: França. Durada: 1h21. Guió: Michel Hazanavicius, Jean-Claude Grumberg, adaptat de la novel·la homònima de Jean-Claude Grumberg. Música: Alexandre Desplat. Animació. Amb les veus de Jean-Louis Trintignant, Dominique Blanc, Denis Podalydès, Grégory Gadebois. Nota sinòptica: Drama de la Segona Guerra Mundial, sobre un nen jueu que anava amb la seva família en un tren amb destinació a Auschwitz, el llancen fora i acaba criat per la dona d’un llenyataire, polonesos sense fills. Sinopsi: Hi havia una vegada, en un gran bosc, un pobre llenyataire i una pobra llenyataire. El fred, la fam, la misèria i pertot al voltant seu la guerra, els feien la vida ben difícil. Un dia, el pobre llenyataire acollirà un nadó. Un nadó llançat des d’un dels molts trens que passen constantment pel seu bosc. Protegit costi el que costi, aquest nadó, aquesta petita mercaderia capgirarà la vida d’aquesta dona, la pobra llenyataire, del seu pobre marit llenyataire, i de tots el que creuaran el seu destí, fins l’home que el va llençar del tren. La seva història revelarà el pitjor i el millor del cors dels homes. Informació: Michel Hazanavicius, que va debutar a la televisió com a guionista i realitzador d’esquetxos (a Canal+), va realitzar un munt d’espots publicitaris i, al cinema, va començar a ser conegut per les seves paròdies de films d’espies (“OSS 117 : El Caire, niu d’espies” -2006- i “OSS 117 : Perdut a Rio” -2009-) i va fer un salt a la fama mundial -certament, meteòrica…- amb la pel·lícuda muda en banc-i-negre, sobre l’impacte de l’arribada del cinema sonor en una estrella del silent, “The Artist” (2011), en Competició al Festival de Canes -amb premi al seu inseparable Jean Dujardin- i guanyadora de 5 Oscar -entre els quals, el de Millor Pel·lícula i el de Millor Director-. Aquell èxit, però, va ser un miratge previsible, com ho testimonia el fet que Canes li seleccionés fins a tres de les seves pel·lícules següents (“The Search” -2014-, que va entrar en Competició i és el remake d’una obra de Fred Zinnemann; “Mal geni”” -2017-, també en Competició i amb Louis Garrel fent de Jean-Luc Godard, i “Talleu!” -2022-, sobre el rodatge desgavellat d’una de zombis i que es va convertir en una de les més galdoses inauguracions del Festival de Canes, Fora de Competició), amb resultats desastrosos, quan no discrets, anticipant la feble rebuda que obtindrien de públic i (gairebé sempre) de crítica quan es van estrenar. El Festival hi insisteix, amb Hazanavicius, tornant a programar-lo en Competició amb la que és també la seva primera incursió en el cinema d’animació. Pel·lícules d’Hazanavicius disponibles a FilminCat i a Filmin. | DF: StudioCanal*. EF: 20.11.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Sessions Especials.

De Claude BARRAS, “Sauvages“. Producció: Suïssa, França, Bèlgica. Durada: 1h27. Guió: Claude Barras, Catherine Paille, Morgan Navarro, Nancy Huston. Film d’animació. Repartiment: Pierre-Isaïe Duc (Along Sega),  Michel Vuillermoz (el contramestre),  Gaël Faye (Mc Outang), Sailyvia Paysan (la mare de Selaï),  Nelly Tungan (l’àvia), Komeok Joe (el pare de Selaï), Babette De Coster (Kéria), Martin Verset (Selaï), Laetitia Dosch (Jeanne), Benoît Poelvoorde (el pare de Kéria -Mutang-). Sinopsi:  A Borneo, a la vora del gran bosc tropical, la Kéria acull un nadó d’orangutan trobat a la plantació d’oli de palma on treballa el seu pare. Al mateix temps, Selaï, el seu cosí jove, ve a buscar refugi amb ells per fugir del conflicte entre la seva família nòmada i les empreses de fustes. Junts, Kéria, Selaï i la cria de mico lluitaran contra la destrucció del bosc ancestral, més amenaçat que mai. Però per a Kéria, aquesta lluita també serà una oportunitat per descobrir la veritat sobre els seus orígens. Informació: Segon llargmetratge del realitzador suís, especialitzat en films d’animació, Claude Barras, conegut per la seva òpera prima “La vida d’en Carbassó” / “Ma vie de Courgette” (Quinzena dels Realitzadors 2016). | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| RESSONS |

D’ Alexis DUCORD i Vincent PARONNAUD, “Dans la forêt sombre et mystérieuse” / “Into the WonderWoods”. Animació en 3D. Guió: Vincent Paronnaud, adaptació del còmic del mateix Paronnaud (escrit amb el pseudònim Winshluss). Nota sinòptica: segueix un nen de 10 anys quan descobreix un món boscós misteriós. Sinopsi (del llibre adaptat): L’Angelo, un aprenent d’aventurer aficionat a la zoologia, va amb la seva família a visitar la seva àvia genial, que ara està molt malalta. Però a la zona de descans de l’autopista on s’aturen, els seus pares l’obliden i se’n van sense ell! Aterrit, l’Angelo decideix tirar pel dret al bosc, on es perd completament… Les seves trobades amb criatures fascinants -des de la cuca obesa fins a l’ogre terrorífic- faran del seu viatge únic una aventura fantàstica. Informació:  Alexis Ducord, autor d’animació, ja va ser al Festival de Canes el 2017, en Sessió Especial, amb la seva òpera prima “Zombillénium” -Zombillenium, parc temàtic de Halloween, és l’únic lloc de la terra on els monstres reals poden amagar-se a la vista, i quan l’Hèctor, un humà, amenaça de revelar la veritable identitat dels seus empleats, el gerent del Vampire Park no té més remei que contractar-lo, però per a poder veure la seva filla, l’Hèctor ha d’escapar dels seus companys de feina Zombies i Homes Llop-, que va codirigir amb Arthur De Pins,  i Vincent Paronnaud (Winshluss), autor de còmics amb certa carrera al cinema en què va debutar al llargmetratge codirigint “Persèpolis“(2007) -dur al·legat contra la revolució dels aiatol·làs iranians, Premi del Jurat al Festival de Canes– amb Marjane Satrapi, amb la qual també van realitzar “Pollastre amb prunes” (2011), basada en un còmic de Satrapi, però amb actors de carn-i-ossos, com Mathieu Amalric, Edouard Baer i Maria de Medeiros; seleccionada a la Mostra de Venècia, i en la qual un dels músics més reconeguts de la seva època que ha perdut el gust per la vida des que se li ha trencat el seu estimat violí i no ha trobat cap instrument digne de substituir-lo decideix quedar-se al llit per esperar la mort. DF: Le Pacte. EF: 23.10.2024. Enllaços: IMDB 1, IMDB 2, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Un Certain Regard.

De Gints ZILBALODIS, “Flow“. Producció: Letònia (Dream Well Studio*), Bèlgica (Take Five), França (Sacrebleu Productions). Durada: 1h25. Film d’animació. Guió: Gints Zilbalodis, Matiss Kaza, Ron Dyens. Nota sinòptica: Un gat, una mica individualista i ansiós davant la pujada de les aigües, es troba amb un lèmur, un labrador, un capibara i un ocell que, davant l’adversitat, no tindran més remei que cooperar. Sinopsi: Un gat obstinadament independent es desperta en un univers envaït per l’aigua on tota vida humana sembla haver desaparegut. Troba refugi en un vaixell amb un grup d’altres animals. Però portar-s’hi bé demostra ser un repte encara més gran per a ell que superar la por a l’aigua i sobreviure a la inundació. Ara tothom haurà d’aprendre a superar les seves diferències i adaptar-se al nou món que se li imposa. Vídeo: Tast. Gints Zilbalodis  és un cineasta i animador letó. La seva fascinació pel cinema va començar a una edat primerenca veient pel·lícules clàssiques i fent curts i anuncis publicitaris. Ha realitzat 7 pel·lícules [comptant-hi “Flow”] en diversos formats, com ara animació dibuixada a mà, animació en 3D i acció en viu i sovint barrejant la seva estètica característica (Imdb). Després de dirigir 5 curtmetratges va debutar amb el llarg “Away” (2019), que també en va escriure el guió, gravar la partitura i fer-ne l’animació (amb el programa informàtic Maya) i el va presentar al prestigiós Festival d’Annency -un nen i un ocellet van per una illa estranya intentant de tornar a casa-. | VI: Charades. DF: UFO Distribution. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. |

Cinema a la platja.

De Jean-Paul GUIGUE i Julien BERJEAUT, “Silex and The City“. Producció: França, Bèlgica. Any: 2024. Durada: 1h20.

De Jean-François LAGUIONIE, “Slocum et Moi“. Producció: Luxemburg, França. Any: 2024. Durada: 1h15.

De Gorô MIYAZAKI, “Cuentos de Terramar” / “Les contes de Terremer” / “I racconti di Terramare” /”Tales from Earthsea” / “Gedo Senki”. Producció: Japó. Any: 2006. Durada: 1h55. Dilluns, 20 de maig (Petita nit Ghibli, amb motiu de la Palma d’Or Honorífica que es lliura avui a Studio Ghibli).

De Hayao MIYAZAKI, “Porco Rosso” / ” Kurenai no buta”. Producció: Japó. Any: 1992. Durada: 1h33. Dilluns, 20 de maig (Petita nit Ghibli, amb motiu de la Palma d’Or Honorífica que es lliura avui a Studio Ghibli)

Els curts presentats en el lliurament de la Palma d’Or Honorífica a Studio Ghibli:

“Mei et le chatonbus” /  “Mei to Koneko Basu“, de Hayao Miyazaki. Sinopsi: La Mei està menjant un caramel en un dia de vent, quan de sobte apareix un remolí i comença a perseguir-la. El remolí resulta ser un gatetbus. La Mei li dóna un caramel al gatet i els dos es fan amics. Aquella nit, el gatet visita la Mei. La Mei puja a bord i vola cap al cel, cap al bosc de mitjanit poblat de fantasmes. També es van reunir altres chatbus, grans i petits. Al bosc, la Mei coneix… Nota: Aquest curtmetratge és una mini-seqüela de la pel·lícula “El meu veí Totoro”.

“A la recherche d’une maison” /  “Yado-sagashi“, de Hayao Miyazaki. Sinopsi: La Fuki posa tot el que necessita en una motxilla gran i se’n va a la recerca d’una nova llar. Després de passar per la congestionada ciutat, troba una estàtua de pedra de Jizo en un antic camí estret. La Fuki hi posa una poma com a ofrena i segueix el seu camí. En el seu camí, coneix el guardià del riu Nurari-Hyotan, el guardià del santuari Ushi-Oni i altres criatures estranyes. Què farà la Fuki ara? Nota: Aquesta obra es va crear aprofitant la riquesa de l’onomatopeia utilitzada en japonès. Les lletres estan animades a la pantalla i tots els efectes de so es van crear amb la veu humana.

“M. Pâte et la princesse Œuf” / “Pandane to Tamago-hime“, de Hayao Miyazaki. Sinopsi: En un molí d’aigua aïllat, al cor d’un bosc d’esbarzers, viu una bruixa anomenada Baba Yaga. És allà on té presonera la seva criada, la princesa Egg, a qui obliga a dur a terme totes les dures tasques quotidianes del molí. Una nit, un gran tros de massa pastat de sobte cobra vida per màgia. Tement la bruixa, la princesa i la seva nova amiga decideixen fugir. Quines aventures els esperen? Nota: La història es beneficia de l’encant de l’arranjament de Joe Hisaishi de ‘La Follia’ d’Antonio Vivaldi.

“Boro la petite chenille” / “Kemushi no Boro” , de Hayao Miyazaki. Sinopsi: Un dia poc abans de l’alba, neix Boro l’eruga petita entre l’herba alta. Mirant al seu voltant amb fascinació per primera vegada, queda enlluernada per la resplendor del sol del matí i la deliciosa olor de l’aire. A mesura que el sol il·lumina l’arbreda, les fulles de borogiku comencen la fotosíntesi. “L’aire i l’aigua tenen un gust deliciós!” es meravella en Boro mentre entra al món dels amics i enemics de les erugues. Nota: CGI i animació dibuixada a mà es van combinar per crear un món vist a través dels ulls d’un insecte. Tots els efectes de so són obra de la veu de Tamori.

Curtmetratges en competició al Festival.

D’Éric BRICHE, “Volcelest”. Producció: França. Durada: 0h15. Guió: Éric Briche. Animació: Julien Dexant, Jean-Christopher Lie, Suzanne Gomont. Film d’animació. Sinopsi: L’hivern és aquí. Per a sobreviure, Fuseline, forçada per la manca de menjar, fuig del seu entorn salvatge i s’instal·la a prop d’una granja aïllada i les seves gallines. La seva arribada amenaçarà la precarietat de l’home que hi viu.

De Raphaël JOUZEAU, “Les Belles cicatrices”. Producció: França. Durada: 0h15. Guió: Raphaël Jouzeau, Pierre Le Gall. Film d’animació. Amb Fanny Sidney, Quentin Dolmaire. Sinopsi: En Gaspard (Quentin Dolmaire) encara estima la Leïla (Fanny Sidney). Un mes després de separar-se, es troben en un bar ple de gent. Quan la trobada va malament, en Gaspard es refugia sota les estovalles, lluny de les mirades i més a prop dels records. Vídeo: Tràiler.

La Cinef (films d’escoles de cinema).

De Yohann ABDELNOUR, “Crow Man” / “L’homme corbeau”. Escola: Alba (Líban). Durada: 0h08. Guió, animació i muntatge: Yoham Abdelnour. Film d’animació. Amb Laure Ibrahim. Sinopsi: Al cor d’un bosc fosc, a la vora d’un llac, una nena (Laure Ibrahim) i el seu avi viuen en una cabana de fusta. El vell està malalt. La mort, una estranya criatura, ve a buscar-lo. La nena, conscient, vol enfrontar-se a la mort. Vídeo: Tràiler.

De Robinson DROSSOS, “Echoes”. Escola: ENSAD (França). Durada: 0h07. Guió, fotografia, muntatge, animació (en part), música i so: Robinson Drossos. Film d’animació. Sinopsi: Es veuen llocs estranys a la llum d’una llanterna i el so de les gotes d’aigua a terra marca els nostres passos. A la llunyania se sent una música apagada, d’on ve? Vídeo: Tràiler.

De Pola KAZAK, “Plevel” / “Weeds”. Escola: FAMO (República Txeca). Durada: 0h14. Film d’animació. Amb Zuzana Hykyšová-Petráňová. Sinopsi: Una dona cuida un petit jardí en un camp ple de males herbes. El que comença com una trobada innocent es transforma en una lluita per la supervivència, en un desig de preservar el món d’abans a tota costa. Vídeo: Tràiler.

De Mansi MAHESHWARI, “Bunnyhood”. Escola: NFTS (Anglaterra). Durada: 0h09. Guió: Anna Moore, James Davis. Animació: Mansi Maheshwari. Film d’animació. Repartiment: Mansi Maheshwari (Bobby), Nina Wadia  (la mama de Bobby), José Prats (apèndix). Sinopsi: La mama no em mentiria mai, oi? L’innocent Bobby descobreix la resposta a aquesta pregunta després d’una estada sorpresa a l’hospital. Vídeo: Tràiler.

Quinzena dels Cineastes. Llargmetratges.

De Yôko KUNO i Nobuhiro YAMASHITA, “Ghost Cat Anzu” / “Anzu, chat-fantôme” / “Bakeneko Anzu-chan”.  Producció: Japó, França. Durada: 1h37. Guió: Shinji Imaoka, adaptació del maga ‘Bakeneko Anzu-chan’ de Takashi Imashiro. Film d’animació. Amb les veus de: Mirai Moriyama (Anzu), Noa Gotô (Karin). Sinopsi: Xxplica la història de la Karin, d’11 anys, abandonada pel seu pare amb l’avi, el monjo d’un petit poble costaner de la província japonesa, que li demana a l’Anzu, el seu gat fantasma jovial i servicial encara que bastant capritxós, que la vigili. La trobada d’aquests personatges forts provoca espurnes, si més no al principi… Text de presentació de la Quinzena: Aquesta co-realització adaptada d’un manga també és el primer llargmetratge de la jove Yôko Kuno, destacada al Japó pel seu treball d’animació en rotoscòpia. Pel·lícula adreçada a tots els públics, la bellesa d’Anzu, el gat fantasma, rau en la seva barreja de lirisme i comèdia i els seus personatges d’animals i d’esperits grollers i burlers. Pel·lícula d’animació que, per la seva història i per la varietat dels seus gràfics, agradarà als seguidors de “Mes Voisins les Yamada” i de Miyazaki. Els directors: Yôko Kuno (1990, Japó), formada a la Universitat de Belles Arts Tama, la seva pel·lícula d’estudi, “Airy Me” (2013), va guanyar nombrosos premis. Va treballar com a directora d’animació rotoscoping. Actualment és considerada una de les figures essencials de l’animació contemporània. També és una creadora de manga. Nobuhiro Yamashita (1976, Japó) és un director molt popular al Japó. En els seus inicis, sovint se’l va comparar amb Aki Kaurismäki i Jim Jarmusch pels seus personatges de joves errants a la deriva. “Linda Linda Linda” (2005), la seva primera pel·lícula rodada en 35 mm, va ser un èxit popular.| VI: Charades.  DF: Diaphana. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies|.

De Cristóbal LEÓN i Joaquín COCIÑA, “Los hiperbóreos” / “The Hyperboreans”. Producció: Xile. Durada: 1h02. Guió: Cristóbal León, Joaquín Cociña, Alejandra Moffat. Repartiment: Antonia Giesen (Antonia Giesen), Francisco Visceral (Metalero). Sinopsi: Als llimbs d’un gran estudi, la nostra única guia és una dona, al seu torn narradora, actriu, il·lusionista que interactua amb decorats i efígies de cartró a la Méliès, seguint els passos d’un home molt real: el dandy neonazi xilè Miguel Serrano (1917-2009), pixatinters a l’origen de teories esotèriques delirants. Aberració fascinant o símptoma d’un mal més profund? Informació: L’actriu i psicòloga Antonia Giesen decideix filmar un guió revelat per una veu dins la ment d’un dels seus pacients. Buscant la col·laboració amb el duet de cineastes León & Cociña, creen una cruïlla de teatre, ciència-ficció, animació i biopic fabulós, poblat de mons paral·lels i embruixat per l’ombra d’un escriptor nazi xilè com a figura demoníaca. Text de presentació de la Quinzena: Els xilens León i Cociña havien codirigit “La casa lobo“, un primer llargmetratge d’animació híbrid, premiat als festivals més grans del món sencer. Amb “Los hiperbóreos” continuen el seu treball artesanal barrejant titelles, stop-motion i acció en directe. A la cruïlla de teatre, ciència ficció, animació i fals biopic, aquí tenim l’OVNI de la selecció: un deliri paranoide, heretat de Ruiz i de Bolaño, ple de mons paral·lels i perseguit per ombres d’un escriptor nazi xilè com a figura demoníaca.Directors: Cristóbal León i Joaquín Cociña, nascuts l’any 1980 a Xile, col·laboren junts des del 2007. Tots dos van cursar estudis a la Universitat Catòlica de Xile, i León va continuar els seus estudis a UDK (Berlín) i De Ateliers (Amsterdam). A través de les seves pel·lícules experimentals, León & Cociña ofereixen una nova interpretació del simbolisme religiós i els rituals màgics profundament arrelats a la cultura tradicional d’Amèrica Llatina. La seva producció cinematogràfica incorpora diverses tècniques, com ara fotografia, dibuix, escultura, dansa i performance. Les seves pel·lícules en stop-motion es caracteritzen per un llenguatge cinematogràfic cru, on figures de paper ‘maché’ i dibuixos d’aspecte innocent contrasten clarament amb temes com la religió, el sexe i la mort que predominen a les seves obres. Guanyadors de prestigiosos premis, les seves pel·lícules es mostren regularment en festivals internacionals de cinema i es mostren a museus i biennals d’Amèrica Llatina. Han exposat el seu treball a escenaris reconeguts com la Whitechapel Gallery, el Guggenheim Museum NY, KW Berlin, AJG Gallery Seville 2012, Art Basel Hong Kong Film section 2014, la Biennal de Venècia 2013 (representant Xile al pavelló llatinoamericà) i Art Basel Statements 2012. El seu primer llargmetratge, “The Wolf House” (2018), va obtenir elogis pel seu enfocament innovador. Rodada en diversos llocs públics com ara museus, centres culturals i galeries d’art, es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Berlín 2018, guanyant el premi Caligari a la secció Fòrum. Des de llavors, la pel·lícula s’ha projectat en més de 100 festivals, rebent més de 12 premis i mencions. Tres anys més tard, el seu curt d’animació “Los Huesos” (2021) va debutar al Festival de Cinema de Venècia, guanyant el premi Orizzonti al millor curtmetratge. El duo de cineastes van treballar al Departament d’Animació de “Beau is Affraid” (Ari Aster, 2023).| VI: Bendita Film Sales. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|RESSONS-només enllaços |

Quinzena dels Cineastes. Curtmetratges.

De Kōji YAMAMURA, “Extremely Short” / “Totemo mijikai”. Producció: Japó. Durada: 0h05. Guió: Hideo Furukawa. Film d’animació. Amb la veu de Hideo Furukawa. Sinopsi: Entre la cal·ligrafia, l’embriologia i les paraules de més enllà, un poema convuls que envolta la síl·laba “da” en japonès, un alè que pot ser el primer o l’últim. Text de presentació de la Quinzena: La pel·lícula més curta de la selecció, que signa el gran mestre de l’animació japonesa, Kōji Yamamura, que vindrà a Canes per primera vegada amb aquest poema cinematogràfic adaptat d’un conte de Hideo Furukawa.

Setmana de la Crítica. Curtmetratges.

De Valentina HOMEM, “A menina e o pote” / “The Girl and the Pot”. Producció: Brasil. Durada: 0h12. Guió: Valentina Homem, Eva Randolph, Francy Baniwa, Nara Normande, Tati Bond. Animació: Tati Bond (Direcció artística i animació), Nara Normande (Direcció d’Animació). Amb Francy Baniwa. Sinopsi: En un món distòpic, una noia trenca un gerro de ceràmica que amaga un secret. Aquesta acció obre les portes a un món paral·lel i la jove s’endinsa en un període de transformació en què finalment és possible crear un nou món. Comentari de la Setmana: Les ganes i la possibilitat d’un món nou també són al centre d’”A menina e o pote” / “The Girl and the Pot” de Valentina Homem, que barreja potents visions cosmogòniques amb el recorregut iniciàtic del seu personatge femení.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!