tempus fugit

En temps no llunyà dins el transcurs de la nostra era, qui havia de dir, amb el 99% de les fonts públiques desaparegudes dels carrers de la ciutat, que un dia gràcies a la irrupció de transparents bòtils d’aigua de ves a saber quins zero o mil quilòmetres del seu aiguaneix, passaries a ser d’un útil, apaivagador de la sequedat de gola a un servible, però obsolet enginy, amb sort decoratiu o dissortadament arraconat.