Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

22 de maig de 2024
0 comentaris

Avui, dimecres 22, a Canes 2024

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Canes‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Programa diari’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Canes’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Avui, dimecres 22, a Canes 2024.

16.00h Trobada amb Valeria Golino.

Competició.

De Miguel GOMES, “Grand Tour“. Producció: Portugal, Itàlia, França. Durada: 2h09. Guió: Miguel Gomes, Telmo Churro, Maureen Fazendeiro, Mariana Ricardo. Amb Crista Alfaiate, Gonçalo Waddington, Teresa Madruga, Jani Zhao, Lang-Khê Tran, Manuela Couto, . Nota sinòptica: Imperi britànic. Una núvia abandonada persegueix el seu promès funcionari fugitiu a través d’Àsia, fent un ‘grand tour’. Sinopsi: Rangún (actualment anomenada Yangon), Birmània (actual Myanmar), 1917. Edward, un civil que serveix per a l’Imperi Britànic, fuig de la seva promesa Molly el dia que hi arriba per casar-se. Durant els seus viatges, però, el pànic deixa pas a la malenconia. Contemplant el buit de la seva existència, el covard Edward es pregunta què ha estat de la Molly… Decidida a casar-se i divertida amb el moviment de l’Edward, la Molly en segueix el rastre en aquesta gran gira asiàtica. Informació: Film multilingüe. Cineasta portuguès, Miguel Gomes va estudiar a l’Escola Superior de Teatre i Cinema de Lisboa, va treballar com a crític de cinema entre 1996 i 2000, període en què va publicar també articles de teoria cinematogràfica; ha dirigit diversos curtmetratges que han estat seleccionats a festivals com Locarno, Rotterdam, Buenos Aires i Viena i el pas al llargmetratge el va fer el 2004 amb la comèdia fantàstica, una mena de conte sobrenatural (Wkp), “A cara que mereces“. Habitual de la Quinzena dels Realitzadors de Canes -hi ha presentat  “Aquele querido mês de agosto” (2008) –els amors contrariats entre una cantant i el seu cosí, ambientats al mes d’agost i ambientat amb llargs trams amb música popular i personatges de la regió de Coïmbra (op. cit.)-, el tríptic “As mil e uma noites – Vol1, Vol2, Vol3-” (2015) –la crisi econòmica que afecta[va] Portugal utilitzant la faula perquè l’espectador gaudeixi del conte [sense] carregar-lo de missatges socials (op.cit.)- i “Diarios de Otsogoda” (2021)-, va guanyar el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional a un film de la Competició de la Berlinale amb “Tabu” (2012) –uns amors impossibles i dramàtics, en un idíl·lic Moçambic, i les seves seqüeles solitàries a la metròpoli al cap dels anys, mostrant lateralment els efectes adormidors del colonialisme i la violència de la descolonització (..) Fa ús de la música popular de diversos països (..) com a rerefons (op.cit.)- i el 2020 va realitzar “Selvajaria“, adaptació lliure de ‘Os Sertões: campanha de Canudos’, d’Euclides da Cunha, relat d’una guerra obscura a Bahia, el 1897. Enguany debuta a la Competició del Festival de Canes. Pel·lícules de Miguel Gomes disponibles a Filmin. | VI: The Match Factory. DF: Tandem/Shellac Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).|

De Karim AÏNOUZ, “Motel Destino“. Producció: Brasil, França, Alemanya. Durada: 1h55. Guió: Wislan Esmeraldo, Maurício Zacharias, Karim Aïnouz. Fotografia: Hélène Louvart. Amb Nataly Rocha, Iago Xavier, Fábio Assunção. Nota sinòptica: L’amor entre un noi desemparat que viu al marge d’un sistema que el vol mort i una dona que aguanta els atacs d’un marit abusiu i violent. Sinopsi: El Motel Destino, de color neó, és un hotel sexual al costat de la carretera, sota el cel blau ardent de la costa del nord del Brasil, dirigit pel boig Elias i la seva frustrada i bella dona Dayana. Quan l’Heraldo, de 21 anys, és al motel, després d’haver fracassat en donar un cop i fugint tant de la policia com de la banda que va defraudar, intriga la Dayana i el deixa quedar. Mentre tots dos naveguen en una dansa de poder, desig i alliberament, sorgeix un perillós pla per la llibertat. En aquest ‘noir tropical’, lleialtats i desitjos s’entrellacen, revelant que el destí té el seu propi disseny enigmàtic. Informació: Els productors l’han definida com un ‘thriller eròtic’ i descrit com el retrat íntim d’una joventut el futur de la qual ha estat robat per una elit tòxica i opressiva, contra la qual la rebel·lió i la violència són sovint l’única sortida possible. Informació: Rodada a Ceará (Brasil), l’estat d’on és originari el director. La idea de la pel·lícula neix d’un Laboratori de Guió de Porto Iracema das Artes, escola pública de la qual és mentor Aïnouz, i està escrita amb el nou talent Wislan Esmeraldo i Mauricio Zacharias, actual guionista d’Ira Sachs, que ja va treballar amb el brasiler a “O céu de Suely” / “Love for Sale” (2006). Karim Aïnouz va encetar la seva participació al Festival de Canes el 2002 amb “Madame Satã” (Un Certain Regard); el 2019 fou premiat en aquesta mateixa secció per La vida invisible d’Eurídice Gusmão” (disponible a FilminCat); el 2021 va ser seleccionat a Sessions Especials amb el documental Marinheiro das montanhas i el  2023 va entrar-hi en Competició amb “Firebrand” / “Le jeu de la reine”. Entre mig, va presentar a la Quinzena dels Realitzadors O abismo prateado (2011). Nota: el cineasta ha començat a rodar un altre film (el seu segon en anglès) “Rosebushpruning”, adaptació de l’òpera prima de Marco Bellocchio, “I Pugni in tasca” (1965), de la mà del guionista de Yorgos Lanthimos i amb Kristen Stewart, Elle Fanning i Josh O’Connor. | VI: The Match Factory. DF: Tandem. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance (fr), Variety (ang).|

Cannes Première.

D’ Arnaud LARRIEU i Jean-Marie LARRIEU, “Le roman de Jim“ / “Jim’s Story”. Producció: França (SBS Productions*). Durada: 1h41. Guió: Arnaud i Jean-Marie Larrieu, adaptació de la novel·la ‘Le roman de Jim‘, de Pierric Bailly. Amb Karim Leklou, Laetitia Dosch, Sara Giraudeau, Bertrand Belin, Andranic Manet, Eol Personne. Sinopsi: L’Aymeric (Karim Leklou) troba la Florence (Laetitia Dosch), una antiga companya de treball, durant una nit a Saint-Claude a l’Alt Jura. Està embarassada de sis mesos i soltera. Quan neix en Jim, l’Aymeric hi és. Passen uns anys preciosos junts, fins que arriba, després de patir una tragèdia personal, en Christophe (Bertrand Belin), el pare biològic d’en Jim (Eol Personne)… Podria ser l’inici d’un melodrama, també és l’inici d’una odissea de la paternitat: l’Aymeric ja no troba el seu lloc i, allunyat del nen, decideix anar-se’n a fer la seva vida a un altre lloc; però al cap d’uns anys, en Jim, de 23 anys (Andranic Manet), trucar a la seva porta. Informació: Nascuts a Lorda, els germans Arnaud i Jean-Marie Larrieu, des de ben jovenets, filmen conjuntament i, de la seva filmografia (en què treballen sovint amb l’actor Mathieu Amalric i que ha estat qualificada com a exemple de cinema francès no parisenc) se’n pot remarcar el migmetratge “La Brèche de Roland” (2000), presentat a la Quinzena dels Realitzadors; “Peindre ou faire l’amour” (2005), seleccionada en Competició al Festival de Canes; “Le voyage aux Pyrénées” (2008), projectada a la Quinzena dels Realitzadors; “Happy End” / “Les derniers jours du monde” (2009), Premi José Luís Guarner de la Crítica al Festival de Sitges, i “Vingt et une nuits avec Pattie” (2015), Premi al Millor Guió del Festival de Sant Sebastià. Diversos mitjans es fan ressó d’unes declaracions dels cineastes a ‘Libération’ en que van afirmar: La nostra idea sempre ha estat filmar cossos en el paisatge o cossos com paisatges.| VI: Pyramide. DF: Pyramide. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Sessions Especials.

D’ Arnaud DESPLECHIN, “Spectateurs !” / “Filmlovers!”. Producció: França (CG Cinema, Arte, Scala Films, Chanel…). Durada: 1h28. Guió: Arnaud Desplechin. Amb Louis Birman, Dominique Païni, Clément Hervieu-Léger de la Comédie Française, Françoise Lebrun, Sandra Laugier, Olga Milshtein, Milo Machado-Graner, Sam Chemoul, Marilou Poujardieu, Salomé Rose Stein, Micha Lescot, Soshana Felman, Kent Jones, Salif Cissé, Mathieu Amalric. Sinopsi: Què és això d’anar al cinema? Per què hi anem des de fa més de 100 anys? Volia celebrar els cines, la seva màgia. A més, vaig seguir el trajecte del jove Paul Dédalus, com el relat iniciàtic d’un espectador. Hem barrejat records, ficció, investigacions… Un torrent d’imatges que se’ns emporta. Informació: Un assaig fílmic d’homenatge al cinema. Per al seu quinzè llargmetratge, Arnaud Desplechin retroba el seu alter ego Paul Dédalus, protagonista del seu treball autobiogràfic iniciat el 1996 amb “Comment je me suis disputé… ma vie sexuelle” (1996) i continuat anys després amb “Trois souvenirs de ma jeunesse”. En aquest projecte, torna a la infantesa del seu personatge llegendari, i explica la història de com es va introduir al cinema: primer com a espectador, després com a cinéfil i finalment com a director. Tanmateix, aquesta nova part adoptarà una inèdita forma híbrida, a mig camí entre la ficció i el documental. Formada en part per arxius (extractes de pel·lícules, fotogrames, etc.) i unes quantes entrevistes a gent que van acompanyar Arnaud Desplechin en el seu viatge com a espectadors, la pel·lícula adoptarà una forma híbrida i atrevida. Des de les superproduccions de Hollywood fins al neorealisme italià, des del cinema primitiu fins a l’avantguarda de l’art contemporani, la pel·lícula ens portarà a un viatge sensible a través de les imatges que van donar forma a la visió d’Arnaud Desplechin i de moltes generacions d’aficionats al cinemaNota de CG Films (fr) -. Arnaud Desplechin és, amb aquesta, la vuitena vegada que entra a la Competició del Festival de Canes (“Assumptes familiars” / “Frère et soeur” -2022-, “Roubaix, une lumière” / “Oh Merci!”-2019-, “Jimmy P.” -2013-, “Un cuento de Navidad” / “Un conte de Noël” -2008-, “Esther Kahn” -2000-, “Comment je me suis disputé… ma vie sexuelle” -1996-, “La sentinelle” -la seva òpera prima, 1992-), a més d’haver-hi estat seleccionat Fora de Competició, amb “Les fantômes d’Ismaël” -2017-, a Cannes Première amb “Fantasies d’un escriptor” / “Tromperie” / “Deception” -2021- i d’haver participat a Un Certain Regard, amb “En jouant ‘Dans la Compagnie des hommes‘” -2003-: un habitual del certamen, gairebé imprescindible, que tanmateix no hi ha rebut cap premi. A més a més, a la Quinzena dels Realitzadors de 2015 hi va presentar “Tres recuerdos de mi juventud” / “Trois souvenirs de ma jeunesse” / “My Golden Days” -títol pel qual guanyà el César com a Millor Director-. I, de fet, es va donar a conèixer també a Canes, amb el seu migmetratge “La vie des morts” -1991-, seleccionat a la Setmana de la Crítica -que després guanyaria el prestigiós premi Jean Vigo i en el qual ja toca el tema de la família, recurrent a la seva filmografia-. A Venècia, va competir pel Lleó d’Or amb “Reyes y reina” / “Rois et reine” -2004- i va ser a la secció paral·lela Orizzonti amb  “L’aimée” -2007, documental sobre la venda de la seva casa familiar-. Pel·lícules d’Arnaud Desplechin a FilminCat i a Filmin. | VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

D’ Alexis DUCORD i Vincent PARONNAUD, “Dans la forêt sombre et mystérieuse” / “Into the WonderWoods”. Animació en 3D. Guió: Vincent Paronnaud, adaptació del còmic del mateix Paronnaud (escrit amb el pseudònim Winshluss). Nota sinòptica: segueix un nen de 10 anys quan descobreix un món boscós misteriós. Sinopsi (del llibre adaptat): L’Angelo, un aprenent d’aventurer aficionat a la zoologia, va amb la seva família a visitar la seva àvia genial, que ara està molt malalta. Però a la zona de descans de l’autopista on s’aturen, els seus pares l’obliden i se’n van sense ell! Aterrit, l’Angelo decideix tirar pel dret al bosc, on es perd completament… Les seves trobades amb criatures fascinants -des de la cuca obesa fins a l’ogre terrorífic- faran del seu viatge únic una aventura fantàstica. Informació:  Alexis Ducord, autor d’animació, ja va ser al Festival de Canes el 2017, en Sessió Especial, amb la seva òpera prima “Zombillénium” -Zombillenium, parc temàtic de Halloween, és l’únic lloc de la terra on els monstres reals poden amagar-se a la vista, i quan l’Hèctor, un humà, amenaça de revelar la veritable identitat dels seus empleats, el gerent del Vampire Park no té més remei que contractar-lo, però per a poder veure la seva filla, l’Hèctor ha d’escapar dels seus companys de feina Zombies i Homes Llop-, que va codirigir amb Arthur De Pins,  i Vincent Paronnaud (Winshluss), autor de còmics amb certa carrera al cinema en què va debutar al llargmetratge codirigint “Persèpolis“(2007) -dur al·legat contra la revolució dels aiatol·làs iranians, Premi del Jurat al Festival de Canes– amb Marjane Satrapi, amb la qual també van realitzar “Pollastre amb prunes” (2011), basada en un còmic de Satrapi, però amb actors de carn-i-ossos, com Mathieu Amalric, Edouard Baer i Maria de Medeiros; seleccionada a la Mostra de Venècia, i en la qual un dels músics més reconeguts de la seva època que ha perdut el gust per la vida des que se li ha trencat el seu estimat violí i no ha trobat cap instrument digne de substituir-lo decideix quedar-se al llit per esperar la mort. DF: Le Pacte. EF: 23.10.2024. Enllaços: IMDB 1, IMDB 2, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Fora de Competició.

De Matthieu DELAPORTE i Alexandre de la PATELLIÈRE, “Le Comte de Monte-Cristo“. Producció: França (Chapter 2*, Pathé). Durada: 2h58. Guió: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, nova adaptació de la novel·la ‘El comte de Montecristo‘, d’Alexandre Dumas. Amb Pierre Niney, Pierfrancesco Favino, Anaïs Demoustier, Bastien Bouillon, Anamaria Vartolomei, Laurent Lafitte Patrick Mille, Vassili Schneider, Julien De Saint-Jean. Sinopsi: Víctima d’una conspiració, el jove Edmond Dantès (Pierre Niney) va ser detingut el dia del seu casament per un crim que no havia comès. Després de catorze anys de presó al Château d’If, va aconseguir fugir-ne. Havent-se fet immensament ric, torna sota la identitat del comte de Montecristo per venjar-se dels tres homes que el van trair. Vídeos: Tràiler (VOSA), Tràiler (VO). Informació: Després de signar els guions -i produir- (2023) de “Los tres mosqueteros: D’Artagnan” i “Los tres mosqueteros: Milady“, el duo Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière, guionistes també de moltes sèries televisives, segueixen adaptant Alexandre Dumas al cinema, en el que és el seu tercer llargmetratge dirigit conjuntament, després de les comèdies dramàtiques “Le prénom” (2012) -amb cinc nominacions i dos premis als César i en la qual Patrick Bruel és a punt de ser pare i, en una reunió amb amics de la infància, anuncia el nom del seu futur fill, cosa que provoca l’escàndol i encén una discussió que fa sobreeixir qüestions desagradables del passat de la colla- i “Le meilleur reste à venir” (2019) -amb Fabrice Luchini i Patrick Bruel, com a dos amics d’infància que, arran d’un gran malentès i convençuts cadascun que a l’altre només li queden uns mesos de vida, decideixen renunciar a tot per recuperar el temps perdut-. En solitari, però tanmateix escrits amb Alexandre de la Patellière, Matthieu Delaporte ha dirigit “La jungle” (2006) -comedieta en què dos fills de papà, amics des de petits, intenten sobreviure a l’estúpida aposta de com sobreviure 7 dies, 7 nits, amb 7 euros a la selva parisina- i “Un illustre inconnu” (2014) -thriller dramàtic on Mathieu Kassovitz és un hom que sempre ha somiat amb ser un altre, que mai ha tingut imaginació i, per tant, es limita a copiar, observar, seguir i després imitar la gent que coneix, en recorre les seves vides…-. En canvi, De la Patellière, de dirigir, només ho ha fet amb el seu company. Pel·lícules de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière disponibles a Filmin | VI: Pathé International. DF: Pathé. EF: 28.06.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Unifrance, Cineuropa (fr/ang).|

Un Certain Regard.

De Minh Quý TRƯƠNG, “Viêt and Nam“. Producció: Vietnam, Filipines, Singapur, França, Països Baixos, Itàlia, Alemanya, EUA. Durada: 2h09. Nota sinòptica: Dos carboners somien amb un futur millor a la superfície i ultramar. Sinopsi:  En Nam i en Việt s’estimen. Tots dos són miners, treballant a 1.000 metres sota terra, on el perill espera i predomina la foscor. En els breus moments de respir, en l’esgotament dels cossos masculins, es besen. El poble on viuen viu del carbó. La mare d’en Nam recull els residus de carbó de les mines per fer briquetes. El carbó els permet guanyar-se la vida, mentre contamina la terra i el mar. En Nam, com altres joves, tanmateix ha decidit anar-se’n del país. Moltes famílies surten de la pobresa gràcies als diners que reben dels familiars que treballen a l’estranger, la majoria immigrants il·legals. En Nam coneix un agent que pot passar gent a l’estranger en contenidors. El pare d’en Nam, un soldat que va morir a la guerra, visita els somnis de la seva mare per dir-li on va morir. Un matí, en una cova costanera, en Nam sagna quan hi entrae en Việt. Veient la sang, en Nam li diu a en Việt: “Vaig veure el meu pare, un home sense rostre, quan estava a punt d’ejacular”. En Nam, la seva mare i en Viêt van cap al sud, cap a l’antic camp de batalla, per a trobar les restes del seu pare (L’Atelier). Informació: Sempre m’he preguntat sobre les maneres en què un individu podria estar íntimament connectat amb la Història, fins i tot sense ser-ne conscient. M’imagino un jove vivint esdeveniments estranys; com un peix, neda en els corrents de la Història, on passat, present i futur s’han fusionat en un sol; aquesta és la premissa d’aquesta pel·lícula, “Viêt i Nam”. Veig “Viêt i Nam” com una pel·lícula sobre les connexions íntimes entre un individu i una Història no resolta, entre la realitat i la seva reverberació: esperança, entre gèneres-homosexualitat, aquí i allà… Aquesta pel·lícula és la meva resposta personal a l’ambigua Història del país. En essència, “Viêt i Nam” és una història d’amor, una història d’amor embruixada pel fantasma de (la) Història. (L’Atelier). Projecte presentat a L’Atelier de la Cinéfondation. Vídeo: Tast VOSF. TRUONG Minh Quý (Vietnam, 1990) va néixer a Buon Ma Thuot, una petita ciutat de les terres altes centrals del Vietnam. A les seves pel·lícules, experimenta combinant conceptes i imatges abstractes amb improvisacions realistes durant el rodatge. És un antic alumne de l’Acadèmia de Cinema Asiàtic de 2012 (Festival Internacional de Cinema de Busan) i de la Berlinale Talents de 2016. Les seves pel·lícules han estat seleccionades per a festivals i exposicions internacionals de cinema com ara el Locarno International Film Festival, New York Film Festival, Clermont-Ferrand Film Festival, International Short Film Festival Oberhausen, IFFR, Busan International Film Festival i Les Rencontres Internationales Paris/Berlin. Va guanyar el principal Premi d’Art al 20è VideoBrasil (São Paulo) l’any 2017. El seu segon llargmetratge, “The Tree House” (2019), es va estrenar al Festival de Locarno, on va ser aclamat com “una de les tres millors estrenes del festival” per MUBI. i “una singular oda fascinant a la memòria i al cinema” de The Film Stage. La pel·lícula es va presentar als principals festivals d’arreu del món. “Viêt and Nam” és el seu tercer llargmetratge. | Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Tous les pojets de L’Atelier (fr), IFFR-Introducing “Viet and Nam” (ang).|

De Gints ZILBALODIS, “Flow“. Producció: Letònia (Dream Well Studio*), Bèlgica (Take Five), França (Sacrebleu Productions). Durada: 1h25. Film d’animació. Guió: Gints Zilbalodis, Matiss Kaza, Ron Dyens. Nota sinòptica: Un gat, una mica individualista i ansiós davant la pujada de les aigües, es troba amb un lèmur, un labrador, un capibara i un ocell que, davant l’adversitat, no tindran més remei que cooperar. Sinopsi: Un gat obstinadament independent es desperta en un univers envaït per l’aigua on tota vida humana sembla haver desaparegut. Troba refugi en un vaixell amb un grup d’altres animals. Però portar-s’hi bé demostra ser un repte encara més gran per a ell que superar la por a l’aigua i sobreviure a la inundació. Ara tothom haurà d’aprendre a superar les seves diferències i adaptar-se al nou món que se li imposa. Vídeo: Tast. Gints Zilbalodis  és un cineasta i animador letó. La seva fascinació pel cinema va començar a una edat primerenca veient pel·lícules clàssiques i fent curts i anuncis publicitaris. Ha realitzat 7 pel·lícules [comptant-hi “Flow”] en diversos formats, com ara animació dibuixada a mà, animació en 3D i acció en viu i sovint barrejant la seva estètica característica (Imdb). Després de dirigir 5 curtmetratges va debutar amb el llarg “Away” (2019), que també en va escriure el guió, gravar la partitura i fer-ne l’animació (amb el programa informàtic Maya) i el va presentar al prestigiós Festival d’Annency -un nen i un ocellet van per una illa estranya intentant de tornar a casa-. | VI: Charades. DF: UFO Distribution. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies. |

Cannes Classics.

60 anys d’”Els paraigües de Cherbourg” de Jacques Demy, Palma d’Or 1964.

Jacques Demy, le rose et le noir“, de Florence Platarets (2024). Producció: França. Durada:1h28. Una producció Ex Nihilo, Ciné-Tamaris, Arte France i INA, amb la participació de Ciné +, Cineventure 9, CNC. Vendes internacionals mk2 Films. En presència de Florence Platarets i Frédéric Bonnaud (autor).

Còpies restaurades.

El monstre a primera plana” / “Notícia de una violación en primera página” / “Viol en première page” / “Slap the Monster on Page One” / “Sbatti il mostro in prima pagina”, de  Marco Bellocchio (1972). Durada: 1h28. Una presentació de la Fondazione Cineteca di Bologna. Restaurat en 4K per la Fondazione Cineteca di Bologna en col·laboració amb Surf Film i Kavac Film i sota la supervisió de Marco Bellocchio, al laboratori L’Immagine Ritrovata. Amb la presència de Marco Bellocchio i Gian Luca Farinelli, director de la Fondazione Cineteca di Bologna.

La Cinef.

Programa 2.

De Saif HAMMASH, “The Deer’s Tooth”. Escola: Dar Al-Kalima University (Palestina). Durada: 0h16. Guió i muntatge: Saif Hammash. Repartiment: Reada Ghazaleh (mare de Wisam), Yasmin Shalaldeh (Yasmin), Wisam Al Jafari (Wisam). Sinopsi: Un noi en un camp de refugiats emprèn un viatge perillós per complir el desig del seu germà petit: llençar la seva dent de llet al mar.

D’ Asya SEGALOVICH, “Out The Window Through The Wall” / “Par la fenêtre, à travers le mur”. Escola: Columbia University (EUA). Durada: 0h22. Guió: Asya Segalovich, Elizaveta Buchilko. Repartiment: Evgeny Stepovoy (Jenya), Marina Mashinskaya (Marina). Sinopsi: Mentre la gent intenta adaptar-se a la nova realitat de la Rússia actual, una cartògrafa coneix un jove que acaba d’escapar-se d’un establiment psiquiàtric. Vídeo: Tràiler.

De Robinson DROSSOS, “Echoes”. Escola: ENSAD (França). Durada: 0h07. Guió, fotografia, muntatge, animació (en part), música i so: Robinson Drossos. Film d’animació. Sinopsi: Es veuen llocs estranys a la llum d’una llanterna i el so de les gotes d’aigua a terra marca els nostres passos. A la llunyania se sent una música apagada, d’on ve? Vídeo: Tràiler.

De Xiwen CONG, “Banished Love” / “Amour banni”. Escola: Beijing Film Academy (Xina). Durada: 0h40. Guió: Xiwen Cong. Repartiment: Liguo Yuan  (Liang Ding), Junhan Yang (Han Ding). Sinopsi: Ding Han, d’uns vint anys, es pregunta si a tot arreu és com el seu país, on l’agressió mútua és l’única manera d’expressar els propis sentiments. Vídeo: Tràiler.

Programa 3.

D’ East ELLIOTT, “Terminal”. Escola: NYU (EUA). Durada: 0h18. Guió: East Elliott. Repartiment: Quinn Jackson (Jess), Tony Macht (Alex),  Peter McNally (Charlie), Jonathan Heutmaker  (Dr. Whitman). Sinopsi: En un intent de reconciliar-se amb la seva exnòvia, en Charlie menteix. En suggerir que té càncer, complica la seva relació amb l’amor de la seva vida, la Jess, i el seu millor amic, l’Alex. Vídeo: Tràiler.

De Yoori LIM, “Forest Of Echoes”. Escola: Korea National University of Arts (Corea del Sud). Durada: 0h22. Guió: Yoori Lim. Repartiment: Eun-Sun Jeong (Ogyeon), Pyeong-Hwa Kim (Bangul). Sinopsi: Hi havia una vegada una nena que va fugir al Bosc Prohibit per morir. En aquest bosc, Ogyeon coneix algú: la seva amiga que va marxar fa molt de temps. Quina opció prendrà ella, envoltada de tots aquests secrets? Vídeo: Tràiler.

De Yohann ABDELNOUR, “Crow Man” / “L’homme corbeau”. Escola: Alba (Líban). Durada: 0h08. Guió, animació i muntatge: Yoham Abdelnour. Film d’animació. Amb Laure Ibrahim. Sinopsi: Al cor d’un bosc fosc, a la vora d’un llac, una nena (Laure Ibrahim) i el seu avi viuen en una cabana de fusta. El vell està malalt. La mort, una estranya criatura, ve a buscar-lo. La nena, conscient, vol enfrontar-se a la mort. Vídeo: Tràiler.

De Nikos KOLIOUKOS, “The Chaos She Left Behind” / “Le chaos qu’elle a laissé”. Escola: Aristotle University of Thessaloniki (Grècia). Durada: 0h33. Guió: Nikos Kolioukos. Repartiment: Marina Siotou (Anna), Yiannis Tsortekis (Dimitris). Sinopsi: L’Anna sent que la seva vida se li escapa. Un tiquet d’entrada a una escola de música de París podria ser la seva última oportunitat per fer realitat el seu somni. Però el seu pare, alcohòlic i autodestructiu, ho posa tot en perill. Vídeo: Tràiler.

Quinzena dels Cineastes.

De Ryan J. SLOAN, “Gazer“. Producció: EUA (Telstar Films i altres). Durada: 1h54. Guió: Ryan J. Sloan, Ariella Mastroianni. Repartiment: Ariella Mastroianni (Frankie Rhodes), Jack Alberts (Henry Foster), Renee Gagner (Paige Foster), Marcia Debonis (Brenda), Tommy Kang (detectiu Gale Chong), Emma Pearson (Cynthia Rhodes), Marianne Goodell (Diane Rhodes), Grant Schumacher (Roger Rhodes). Sinopsi: Als afores de Newark, Nova Jersey, la Frankie és una jove mare amb una rara malaltia cerebral degenerativa anomenada discronometria, que li impedeix percebre correctament el temps i la realitat. Propensa a la paranoia i a les freqüents “sortides de zona”, utilitza cintes de casset autogravades per mantenir-se fora de perill i present en el nostre món modern d’alta tecnologia. Separada de la seva filla contra la seva voluntat, fa feines ocasionals. Tanmateix, incapaç de trobar una feina estable, accepta desesperadament la d’una dona misteriosa amb un passat fosc que ha trobat a la reunió d’un grup de suport. Text de presentació de la Quinzena: Primera pel·lícula d’un cinèfil apassionat, rodada amb un pressupost irrisori, “Gazer” torna als codis del thriller paranoic dels grans mestres del Nou Hollywood amb un toc del cinema de terror a l’estil Cronenberg. Rodat en un magnífic 16 mm, la pel·lícula demostra un domini sorprenent en la direcció d’actors, planificació i muntatge. Hi seguim un personatge femení magnètic interpretat per Ariella Mastroianni, també coautora de pel·lícula. Ryan J. Sloan, com tots els candidats a ser a la Quinzena, els va fer arribar la pel·lícula amb un text que l’acompanyava, que els organitzadors han volgut donar a conèixer perquè conté un missatge d’ànims per a tots els que vulguin fer una pel·lícula: Vaig desenvolupar una profunda passió per l’art de narrar històries, però sempre em vaig sentir com un ‘outsider’, un creatiu de coll blau que no encaixava enlloc. El camí cap a la realització semblava impossible sense suport financer o institucional, fins que em van donar un consell: “Si hi ha una història que crema dins teu, fins al punt que no pots continuar vivint sense explicar-la, no esperis que t’hi convidin”. Amb aquest consell, vaig passar dos anys desenvolupant la meva pel·lícula. Vaig multiplicar les feines i vaig treballar de 6 del matí a les 11 de la nit. Vaig filmar sempre que podia, durant els caps de setmana, amb un petit equip. La meva pel·lícula és en molts aspectes una carta d’amor a les pel·lícules que em van inspirar. És un exemple de cinema independent de base creat a través d’un esperit de comunitat, que, espero, inspiri a d’altres cineastes a desafiar els camins tradicionals, a fer les seves pel·lícules com vulguin, sense que se’ls demani. Director: Ryan J. Sloan és un lampista convertit en cineasta, originari de Nova Jersey, que debuta amb el llarg “Gazer”, després d’haver fet el vídeo musical oficial de Nowhere Now, de Wyland -‘Wyland: Nowhere Now‘ (2019)- i el curtmetratge “A Message for James” (2019) -codirigit i coescrit amb Ariella Mastroianni, que n’és l’actriu principal, parla de dos amics separats, l’Alice i en Dani, que es troben a Irlanda per a lliurar una carta sense obrir al germà d’en Dani, en James, en l’aniversari de l’esdeveniment que els va destrossar. Quan arriben fins a en James, es revela una veritat punyent. La història s’explica utilitzant múltiples línies de temps al llarg de dos dies-. | VI: Memento*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De Mahdi FLEIFEL, ” To a Land Unknown“ “Vers un pays inconnu”. Producció: Anglaterra, França, Alemanya, Grècia, Països Baixos, Qatar, Aràbia Saudí, Palestina. Durada: 1h45. Guió: Mahdi Fleifel, Fyzal Boulifa, Jason McColgan. Repartiment: Mahmood Bakri (Chatila), Aram Sabbagh (Reda), Mohammad Alsurafa (Malik), Angeliki Papoulia (Tatiana), Mouataz Alshalton (Abu Love), Mohammad Ghassan (Yasser), Monzer Reyahnah (Marwan). Sinopsi: En Chatila i en Reda són dos cosins palestins que han fugit d’un camp del Líban i s’han refugiat a Atenes. Junts, multipliquen les martingales per a recaptar la suma de diners que els permeti adquirir passaports falsos, una porta d’entrada a Alemanya on somien amb poder finalment construir la seva vida. Però aquesta recerca els empeny a traspassar els seus límits, deixant enrere una part d’ells mateixos amb l’esperança d’un futur millor. Text de presentació de la Quinzena: Primera ficció d’un cineasta palestí que ha destacat en l’àmbit del documental, la pel·lícula explica l’intent desesperat de dos cosins palestins il·legals atrapats a Atenes per trobar una trampa que els permeti fer cap a Alemanya. Nodrit del cinema americà novaiorquès (com “Cowboy de mitjanit“, etc.), “To a Land Unknown” avança a tota marxa, talment com un thriller nerviós, tràgic i també molt ben documentat (..), tràgic però també molt informat de les condicions de vida dels emigrants, de les quals no n’ignora la realitat, sense exagerar-les ni diluir-les en excés. Director: Mahdi Fleifel, nascut a Dubai, va créixer al Líban al camp de refugiats d’Ain El-Helweh i més tard als suburbis d’Elsinore a Dinamarca. Va començar a fer cinema a una edat primerenca, una afició que va agafar de l’obsessió del seu pare per les càmeres de vídeo. És un director palestí-danès que viu i treballa entre Dinamarca, Anglaterra i Grècia. Graduat a la British National Film & Television School, va estudiar amb els directors Udayan Prasad, Ian Sellarand, Stephen Frears i Pawel Pawlikowski. La seva pel·lícula de primer any “Arafat & I” (2008) -en Marwan és un palestí enamorat que per fi ha conegut la Lisa, la noia amb qui es casarà: Tot en ella és perfecte, fins i tot va néixer el mateix dia que el president Arafat! Però sap la Lisa la importància d’aquesta coincidència?-, es va projectar en nombrosos festivals internacionals i va guanyar diversos premis. El 2010 va fundar, amb l’irlandès Patrick Campbell, la productora londinenca Nakba FilmWorks. El llargmetratge debut de Fleifel, aclamat per la crítica, “A world not Ours” (2012) -documental, retrat íntim, i sovint humorístic, de tres generacions d’exili al camp de refugiats d’Ein el-Helweh, al sud del Líban, basat en una gran quantitat d’enregistraments personals, arxius familiars i imatges històriques, és un estudi sensible i il·luminador de la pertinença, l’amistat i la família en la vida d’aquells per als quals la despossessió és la norma i anhelen la seva vida quotidiana-, es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Toronto i va rebre més de 30 premis, inclosos el Berlinale Peace Prize, els Premis del Jurat d’Edimburg, Yamagata i DOC:NYC. Va ser nomenat millor veu nòrdica nova a Nordisk Panorama i va rebre el premi New Talent a CPH:DOX. Va ser escollit membre de la Residència de la Cinéfondation el 2013. El 2016 Fleifel va guanyar un Ós de Plata pel curtmetratge “A man returned” -En Reda té 26 anys, i els seus somnis d’escapar del camp de refugiats palestins d’Ain El-Helweh es van acabar amb un fracàs després de passar-se tres anys atrapats a Grècia. Va tornar-ne, amb una addicció a l’heroïna i a un campament destrossat per les lluites internes i la invasió de la guerra de Síria. Contra tot pronòstic decideix casar-se amb la seva estimada de la infància. Una història d’amor, agredolça-, que també va ser nominat als Premis del Cinema Europeu el mateix any. El seu curt següent, “A Drowning Man” (2017) -sol i lluny de casa, ‘The Kid’ fa el seu camí per una ciutat estranya buscant els mitjans per passar el dia. Envoltat de depredadors, es veu obligat a fer compromisos només per sobreviure, la seva vida d’exili s’allarga un dia més-, va ser seleccionat a la Competició Oficial de Canes i més tard nominat a un BAFTA. “I Signed the Petition” (2018) -una conversa entre dos amics sobre l’efectivitat i les implicacions de donar suport públicament al boicot cultural a Israel. Un amic està preocupat per haver signat una petició demanant a Radiohead que no toqui a Tel Aviv, l’altre és més optimista. La seva conversa ofereix una visió del que és ser un palestí al món actual-, va guanyar el millor curtmetratge documental a l’IDFA i va ser nominat als Premis del Cinema Europeu 2018. També curt documental, “3 Logical Exits” (2020) -meditació sociològica sobre les diferents sortides que trien els joves palestins, per fer front a la vida als camps de refugiats-, es va estrenar a la Tiger Shorts Competition 2020 a l’IFF Rotterdam. | VI: Salaud Morisset*. DF: Eurozoom*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De Chantal AKERMAN, “Histoires d’Amérique: Food, Family and Philosophy” / “American Stories: Food, Family and Philosophy”. Producció: Bèlgica, França. Any: 1989. Durada: 1h32. Guió: Chantal Akerman. Amb Maurice Brenner, Carl Don, David Buntzman, Judith Malina, Eszter Balint, Dean Jackson, Roy Nathanson. Nota sinòptica: Nova York a l’alba. A prop del pont de Williamsburg, dones, homes, gent gran i nens expliquen les seves vides i els seus records: Històries d’immigrants jueus a la ciutat de Nova York explicades amb humor i ironia. Chantal Akerman està buscant la seva identitat jueva… Text de presentació de la Quinzena: Chantal Akerman (1950-2015) i la Quinzena comparteixen una llarga història. Va ser a la Quinzena que l’any 1975 Akerman va venir a presentar la seva primera obra mestra,Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Brussel·les“, escollida recentment com a millor pel·lícula de la història del cinema pels cineastes i crítics d’arreu del món a la revista ‘Sight and Sound’. Durant les dècades següents, la Quinzena s’hi va mantenir fidel amb les selecció deGolden Eighties” (1986), “Sud” (1999), “La Captive” (2000) iTombée de nuit sur Shanghaï” (2007). Amb motiu de la seva nova restauració, la Quinzena es complau a redescobrir aquesta gran pel·lícula -“la pel·lícula de la reconciliació” com deia la seva autora- tanmateix encara massa poc coneguda de Chantal Akerman, a qui volem retre homenatge. (..) “Vaig retrobar la meva llibertat, la meva respiració, la meva joia”. El 1989, “Histoires d’Amérique” va marcar un renaixement al cinema d’Akerman. Amb motiu d’un encàrrec de La Sept, la directora comença un projecte de curtmetratge dedicat a un escriptor que admira, Isaac Bashevis Singer, els llibres del qual li ofereixen la memòria que li ha estat negada: el record de la Shoah. Durant la seva investigació, la cineasta es va adonar que li havia arribat l’hora d’enfrontar-se a aquest punt cec de la seva història i de mirar d’inventar-ne la seva pròpia memòria de dona jueva. Així prendran forma aquestes “Histoires d’ Amérique”. Directora: La cineasta Chantal Akerman va néixer a Brussel·les l’any 1950 i va morir a París el 2015. Als 15 anys va descobrir per casualitat “Pierrot le Fou” de Jean-Luc Godard, fet que li va fer venir ganes de fer pel·lícules. L’any 1967 va ingressar a l’INSAS, que va abandonar de seguida, rebutjant el marc rígid de l’escola, i l’any següent va dirigir el seu primer curtmetratge, “Saute ma ville“, primera expressió d’un cinema lliure i radical. Akerman es va traslladar a Nova York l’any 1973 on va descobrir el cinema experimental de Jonas Mekas, Michael Snow i Stan Brakhage que va influir en les pel·lícules que hi va rodar: “La Chambre” i “Hotel Monterey“. En tornar a Bèlgica, va dirigir “Je, tu, il, elle” i després va reunir el finançament necessari, gràcies a l’ajuda de la seva actriu Delphine Seyrig, per a produir “Jeanne Dielman, 23 anys, Quai du Commerce, 1080 Brussel·les” (1975). Aquesta pel·lícula gairebé a porta tancada que segueix la vida quotidiana d’una mestressa de casa és considerada una de les obres més influents de la modernitat cinematogràfica i una peça essencial del cinema feminista. La pel·lícula la propulsa als 25 anys entre els inconformistes de la seva generació amb Rainer Werner Fassbinder i Philippe Garrel. Artista incansable, Akerman traça el seu camí amb llibertat, fent explotar els límits narratius i geogràfics per deambular entre gèneres, amb la malenconia, el trauma personal o l’angoixa del món contemporani com a constant. Toca així la road movie (“Les rendez-vous d’Anna“, 1977), la pel·lícula coral (“Toute une nuit“, 1982), la comèdia musical (“Golden Eighties“, 1986) o l’adaptació literària (“La Captive“, 2000). El seu treball documental viatja per tot el món, des dels Estats Units (“Sud” i “De l’autre côté“, 1999 i 2002) passant per Europa (“D’Est“, 1993) passant per Israel (“Là-bas“, 2006) i cava una vena íntima (des de “News from Home” el 1977 fins a la seva darrera pel·lícula “No Home Movie“). Chantal Akerman va acabar amb la seva vida el 2015. Continua sent una influència inestimable per a cineastes com Gus Van Sant, Tsai Ming-Liang, Claire Denis, Todd Haynes, Kelly Reichardt i Apichatpong Weerasethakul (Capricci).| VI: Fondation Chantal Akerman. DF: Capricci-Retrospectiva Chantal Akerman en versions restaurades. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.| Amb la presència musical de Sonia Wieder-Atherton, que és a l’origen de la música de la pel·lícula inspirada en cançons litúrgiques jueves, la interpretació al violoncel de les quals es barreja amb les veus dels personatges d’”Histoires d’Amérique”.| Sessió Especial de la Quinzena dedicada a autor consagradíssim. |

Setmana de la Crítica.

D’ Emma BENESTAN, “Animale“. Producció: França (June Films*), Bèlgica (Frakas Productions). Guió: Emma Benestan. Amb Oulaya Amamra. Nota sinòptica: Drama de revenja. Sinopsi: La Nejma (Oulaya Amamra), de 22 anys, treballa a la manada de Léonard a la Camarga. Mentre s’entrena per convertir-se en ‘raseteuse‘, una tradició de la Camarga que consisteix a desafiar el toro a l’arena, el rumor d’un toro violent i rebel que ha fugit espanta els habitants. Troben morts tot de nois. Una bèstia ronda i no se la veu per enlloc… Comentari de la Setmana: Segon llargmetratge de la directora francesa Emma Benestan que torna a visitar el mite de la bèstia i situa la seva pel·lícula entre el western, el ‘slasher’, el terror corporal i la pel·lícula de venjança, tot en territori camarguenc. Un potent manifest feminista en el qual brilla l’actriu Oulaya Amamra, transcendida per aquest paper complex i físic. Informació: Nascuda a Montpeller, la franco-algeriana Emma Benestant és una guionista i muntadora -ha treballat per a Abdellatif Kechiche– de notable trajectòria, que després d’haver realitzat alguns curtmetratges va debutar amb “Fragile” (2021), en què també apareix la jove actriu Oulaya Amamra -César a l’actriu revelació pel seu treball a la Càmera d’Or “Divines” (2016)- i on la cineasta segresta els codis tradicionals de la comèdia amb una visió alegrement feminista de la masculinitat contemporània (Imdb), tot narrant la història d’un jove que treballa per a un criador d’ostres a Seta [-observis’s, ficció també ambientada a Occitània-] i, en una de les moltíssimes ostres que obre cada dia, hi amaga un anell per a demanar a la seva xicota que s’hi vulgui casar. Julie Billy, productora del film, ha declarat: Amb l’Emma, ​​ens vam conèixer després dels seus dos documentals sobre la Camarga [curts], “Prends Garde à Toi” [2020] i “Un Monde Sans Bête” [2018]. Encara no havia fet el seu primer llargmetratge “Fragile”, que estava preparant en aquell moment. Em va parlar del seu desig de fer una pel·lícula de gènere en aquest àmbit tan naturalista en el qual s’havia immers durant uns quants mesos pels seus documentals. És un western de fantasia en el qual estem treballant des de fa 4 anys. Forma part de la nostra ambició: canviar la manera de veure el gènere mentre expliquem el retrat íntim d’una dona i abordem un tema social que qüestiona allò íntim i polític. Tot això transcendeix el gènere, és universal i parla a un públic ampli. | VI: Film Constellation. DF: Wild Bunch Distribution*. DE: Filmin. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Seances Speciales-Entrevista a productora del film (fr), Variety (ang), Cineuropa (fr), Occitanie Films (fr/ang).| Sessió Especial – Pel·lícula de Cloenda de la Setmana de la Crítica.|

18.00h Lliurament de premis de la Setmana de la Crítica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!