El Cau de l'Ós Bru de Taradell

L’ #Opoton és fill d’una tradició literària que engalta veritats a través d’un humor que, per llur qualitat, no admet la resposta bàrbara

— ParaulaDeVandal (@ElSomniDelBrut) maig 6, 2012

Avui és un dia històric pel Cau de l’Ós Bru. Crec que, per primera vegada, el seu apunt coincidirà de ple amb l’actualitat més actual i, els seus mots, maridaran amb la dels diaris i les revistes, si més no, d’ànima catalana . I és que avui homenatgem n’Avel·lí, n l’Avel·lí Artís Gener, en Tisner, que, s’hi fos viu, faria cent anys!

Felicitats, pregon geni polifacètic!

I disculpeu-me Avel·lí pel polifacètic que sé que no us agrada, però que hem de patir tots aquells que, de l’expressió, n’hem fet ofici i la mostrem en diversos fronts i per diverses vies.

Comencem el viatge en les naus d’un Opoton que embarranca en la nostra memòria. El pirata borni, d’idees clares i punyents, irònic com el seu cunyat, tenia la lletra com a arma d’atac i el dibuix com a escut de defensa. Però l’Avel·lí era, abans que res, periodista. I val la pena tenir-ho en compte ara que la professió necessita l’empenta del borni amb més vista de Catalunya.

Pare de l’enigmística, escenògraf, ninotaire… resumint, tot un creador creatiu, del qual en trobem a faltar la vitalitat i el compromís sincer amb un país i unes idees que, ara més que mai, el necessiten. Ens conformem, però – ves quin remei – en llegir les seves obres i, sobre tot, en seguir el seu manual d’actuació per a periodistes novells: el magnífic Opoton el Vell, saníssim capgirament de la descoberta d’Amèrica i llur colonització que, utilitzant les tècniques del periodisme i de les cròniques castellanes de l’edat de l’or, ens fa riure a balquena amb la seva crítica brutal.

El mateix Avel·lí definia l’Opoton amb les següents paraules:

“La idea d’escriure una crònica – rigorosament apòcrifa – del segle XVI va sorgir a partir d’un plantejament molt senzill: imaginar la conquesta de Mèxic, però a l’inrevés. «Al revés volteado», que di-em allà, en la meva segona pàtria. Va ser un llibre de difícil i len-ta gestació: vaig trigar tretze anys en escriure’l! Bueno, sense exageració: en pensar-lo, escriure’l, reescriure’l, estudiar una geografia ignorada i un bellíssim idioma.

“El meu «Opoton» m’ha produït alguns mals de cap. En diverses ocasions he ensopegat amb lectors que prenien por autèntica la tergiversació i em felicitaven per la troballa. Era tan complicat – i tan punyent – dir-los la veritat que vaig haver d’aprendre un gest hipòcrita, que no diu ni si ni no, acompanyat d’una somriure beneitó, com el que en una situació semblant hauria posat el meu entranyable Opoton.“

Poc més a afegir. T’atreveixes a descobrir la Península Ibèrica de la mà d’aquest terrissaire asteca? I, amb ella, a veure com la realitat sempre depèn dels ulls de qui se la mira?

Un cop feta la lectura, la realitat t’haurà mudat de color i circularàs pel món amb un somriure sarcàsticament dibuixat, el somriure que et prepari, si ets un lletraferit, a escriure un nou Opoton, l’Opoton que, sortit del carrer, hipoteca als hipotecadors.

Salut i bona commemoració!