El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Es fa tant dificil de comprendre la mort en massa de persones sigui on sigui i visquin com visquin.
Es fa tant dificil d’entendre la morbosa recreació dels mitjans de comunicació mostrant cadàvers a tort i a dret.
Es fa tant dificil d’acceptar que l’ajut només funciona davant l’espectacle morbós d’un acte puntual.
Caldria reflexionar-hi una micona, no? On anem? Què estem fent?

I és que el sisme submarí que ha negat les costes més necessitades de l’Orient Llunyà ha anat a caure en plenes festes nadalenques, en plena febre de consum. Com pot dir una presentadora de televisió en un noticiari que als nens tailandesos els Reis no els portaran joguines aquest any? Com poden decidir els 7 Estats més rics del món que el seu ajut és la condonació dels interessos del deute extern durant uns quans anys i quedar-se tan panxos? Però el més trist de tot son les llàgrimes dels elefants, com ho són les branques nues dels roures i tants i tants d’altres senyals que la natura té per avisar-nos davant dels canvis.

Plantigrads són els óssos i els elefants, també. Plantigrads som els humans, però les sabates no ens deixen sentir el terra queixós. Hem girat l’esquena a la natura i hem deixat d’escoltar-ne els seus avisos. I si algú hagués fet cas dels elefants?

N’hi van haver que en van fer cas, justament aquells turistes de la platja de Kao Lak a Tailandia que es van salvar emportats per aquestes bèsties en perill d’extinció o la fauna salvatge del Parc Nacional Yaka d’Sri Lanka. Cap d’aquests senyals, però, ens impedirà seguir donant l’esquena a la natura, seguir ultraprotegint-nos amb ginys cada cop més complexos i avançats, seguir omplint el mar de boies detectores de moviments sísmics fabricades a l’Occident ultramodern que vendrem a aquests països empobrits a preu d’or, …

Quo vadis, home? Que no ho veus que en l’abús de la tecnologia et debilites com a ésser? Que no ho veus que la teva petulància d’ésser suprem i amo i senyor de totes les coses et porta irrefrenablement a l’extinció? I és que ja ho diuen de fa un quan temps: "Viu ràpid, mor jove i deixar un bonic cadàver". Ah, si! I sobretot insulta a la gent gran, no vulguis tenir arruges al front, omple els boscos de merda i ensuma l’olor de benzina i querosé en el que vius des de la teva privilegiada torre de cristall.