Kafka viu entre nosaltres
Deixa un comentariSi Bontempelli o Pere Calders fossin vius, segur que en traurien punta. Si en Sànchez-Piñol tornés a tenir la pell freda també podria treure-n’hi. Qui sap si, aquest apunt, inspirarà la propera obra d’en Monzó, d’en Pàmies o d’algun literat més novell i trempat.
El cas és que Kafka viu entre nosaltres i, qui diu Kafka, vol dir l’absurd, la màgia i la il·lusió científica i hiperrealista. O sia, aquella que s’amaga en els replecs més ocults de la nostra veloç i enfebrida societat contemporània.
I què em porta a aital reflexió d’intel·lectual d’estar per casa?
Segons el meu amic, es veu que la tapavés insubstituible i que fa dos mesos que l’esperen. Resulta que la tassa i, de fet, tot el lavabo sencer, és de disseny italià. D’una empresa que, essent puntera en el sector, ja no fabrica el model en qüestió i, per tant, l’han de fer a mida.
Podríem parlar de cagada monumental? D’un disseny de merda? O de diarrea mental de l’arquitecte i dels que van acceptar el projecte?
Saltant en el temps, ens trobem amb les filtracions quàntiques, que són aquelles que, en un edifici centenari i de murs gruixuts i ferms com els d’una catedral medieval, afecten al veí del 4t 2a i són, aparentment provocades per alguna incidència al 5è4a, tot i que, en aquest darrer pis, no hi ha ni la més mínima mostra de filtracions i, per postres, no comparteix mitgeres amb el primer dels pisos esmerçats. I tot, sabent que al 5è 2a havia estat objecte de remodelació – pasos d’aigua inclosos – i, per tant, amb alta probabilitat de generar vies d’aigua.
I el tercer Kafka viu entre nosaltres és d’ahir mateix: Dos extrems d’Europa s’apleguen en uns vells estudis de televisió, per celebrar les excel·lents bodes de dos dels seus representants que porten més de 15 anys de convivència i un bell plançó que es fa gran.
Món divers, món complex i d’humanitat plena, algunes excèntriques i d’altres sorgides de les fondalades del cor, de l’ànima pura que neix amb l’amor.