El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Jo acuso a la societat civil catalana d’actuar de la mateixa manera en el cas Sergi Rubia. El seu silenci no és més que una mostra d’elitisme poruc – o malintencionat -, davant d’una persona que, per l’arbitrarietat policial i judicial, és en injusta presó preventiva. Ell no és jueu, només és una persona compromesa amb el seu entorn immediat. I això: pensar un món millor és, ara com ara, pitjor que ser jueu en la França de la Tercera República.

Mitjans de comunicació i polítics donen els mateixos copets a l’esquena que, durant la Tercera República francesa, es donaven als partidaris de Dreyfuss. Tot són bones paraules, però ningú fa res davant d’un error compartit que no volen reocnéixer i que, si atenem a les darreres informacions rebudes, semblen ser fruit d’una clara i premeditada prevaricació que caldria valorar i, si és el cas, denunciar.

En Sergi és en presó preventiva per haver-se manifestat pacíficament a favor d’un model alternatiu de societat. El model que, durant disset anys, ha representat Can Vies i que, el propassat 26 de maig, va ser objecte d’una forta atzagaiada justament per part de l’entitat pública ? Transports Metropolitans de Barcelona – que s’ha vist fortament afectada per les protestes contra l’augment de tarifes del transport. És a dir, contra la seva política de posar el diner per davant de les persones. Just a l’inrevès que el model social que es reclama des d’espais com Can Vies.

En Sergi és en presó preventiva per la ratzia indiscriminada d’uns Mossos decapitats ? i no mal interpreteu les meves paraules, ja que estic parlant de la inoportuna dimissió de Manel Prat – contra tots els manifestants de la Setmana Tràgica de Sants. Potser impotents, potser no, d?aïllar la violència de la jornada.

En Sergi és en presó preventiva pel col·lapse d’uns Jutgats de Primera Instància que, ja sia per l?excés de detencions d?aquells dies, ja sia per les retallades en Justícia practicades aquí com en tants d’altres àmbits de la gestió pública, el van portar davant d’un togat amb currículum.

En Sergi és en presó preventiva per l’actuació, caldrà veure si legal o no, de la Fiscalia i del Jutge d?Instrucció que en va dictar l’excepcional mesura, segurament amb voluntat “de escarmiento”, tal i com ja va fer amb els dos joves de l’Hospitalet, ara fa 10 anys.

I així podria seguir i seguir estirant del fil que, com Emile Zola l’any 1898, hauria de moure a reflexió al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya i a tots aquells polítics que són incapaços de vetllar pel compliment estricte dels principis democràtics que, ens diuen, aplicarem fermament el 9 de novembre de 2014.

Mentres tant, en Sergi segueix en presó preventiva al Centre Penitenciari Brians I, una mesura que, aquí, només s?hauria d’aplicar quan són ben provats els tres requisits que la llei d’enjudiciament criminal fixa. A saber:

– Que consti l’existència de fets delictius amb penes màximes igual o superiors a 2 anys.

– Que apareguin motius suficients per a creure’l responsable criminalment del delicte.

– Que es persegueixin determinades finalitats:
a) Assegurar la presència de l’imputat en el procés quan hi hagi risc de fugida.
b) Evitar la ocultació, alteració o destrucció de proves
c) Evitar que l?imputat pugui actuar contra bens jurídics de la víctima
d) Evitar el risc que pugui cometre d?altres fets delictius

En el cas del Sergi, cap d’aquests requisits està sostingut en proves suficients com per a mantenir-lo en una situació d?aital excepcionalitat.

Per això, i ara si, versionant al gran Émile, afegeixo que:

“En quant a les persones a qui acuso, haig de dir que ni les conec ni les he vist mai, ni sento per elles cap rencor ni odi. Les considero entitats, esperits de maleficència social. I l’acte que faig aquí, no és més que un mitjà revolucionari d’activar l’explosió de la veritat i de la justícia.

Només un sentiment em mou, només desitjo que la llum es faci, i ho imploro en nom de la humanitat, que ha patit tant i que té dret a ser feliç.”

Apa!