Ja soc aquí (4ª part)… els Pirineus que besen la Mediterrània
Deixa un comentariA cavall de l’Empordà, la Garrotxa, el Vallespir i el Rosselló, la Serralada Pirinenca -tant altiva en d’altres parts- vincla els genolls a terra per besar les aigues de la Mediterrània. Som a Salines, Bassegoda, l’Alt Vallespir i la dolça Albera.
Haver fet la segona part del viatge en cotxe em va permetre d’eixamplar una mica l’horitzó de l’aventura. Així, un cop desembocat a La Jonquera, vaig llençar-me a descobrir els pobles i boscos de les rodalies:
– De la capçalera de La Muga val la pena destacar-ne el poble de Sant Llorenç, vila fortificada a redós del riu que li dona cognom i que té en “La Fraternitat” un bon espai per esmorzar i llegir el diari tot revivint un pessic de la vida dels santllorencins. Una mica de descans donen forces per una breu i agradosa caminada. L’ascens a la Torre de Guaita és una opció que et permet admirar l’esvelta figura del poble; la Font Pudenta és una opció per tal de banyar-te en les aigues cristallines del riu.
– En la mateixa capçalera, Albanyà és un poble curiós que guarda en l’Església de Sant Pere i Sant Pau d’Albanyà, la força de l’antic monestir on es va originar aquest poble de caçadors.
– L’Albera té una entrada privilegiada pel poble de Cantallops -evocador nom d’un passat ferèstec malauradament desaparegut-. D’aquest nucli en surt la pista que mena a l’agregat de Requesens, una propietat rural on es pot fer un mós en el seu bar-cantina. La visita obligada d’aquests verals és el fantasmagòric castell de Requesens -impressionant fortificació de dimensions sobrehumanes que domina la plana ampurdanesa i que respira un aire de fantasmagòric misteri-. La pujada al Puig Neulós des de la pista de Requesens és obligada. Es tracta d’un camí fàcil que es desenvolupa per pista i que es remonta en un parell d’horetes. De ben segur que les vistes des del cim d’aquesta muntanya et faran perdre la noció del temps: La badia de Roses, el Rosselló sencer, la plana ampordanesa, el vassallatge dels Pirineus a la Mediterrània, la …
– La zona de Salinas, entre Maçanet de Cabrenys i Las Illas (ja en terres nordcatalanes) és un passeig per la història del nostre país en temps dels nostres avis. És possible resseguir les pases dels presidents Companys i Aguirre des de la Vajol a las Illas pel coll del Lli en un camí que no dura pas més d’una horeta enmig d’un bosc espès. Possiblement es tracti del coll més transitable i segur dels Pirineus. Entre La Vajol i Maçanet de Cabrenys, un mirador de l’Empordà i les instal·lacions de la Mina Canta o d’en Negrín traspuen història i paissatge que es poden completar amb una visita tranquil·la i assossegada pels carrers de la vil·la de Custoja. Has passat mai pel carrer de les Vetllades d’Antany? Per l’Atzucac de les Paraules Callades? Pel Via Crucis dels Somnis Inconfessables? Si no ho has fet, és que no has caminat pels carrers de Custoja. Sens dubte, aquest poblet et sorprendrà gratament.