El Cau de l'Ós Bru de Taradell

L’estiu escola les darreres hores amb crits desesperats i llàgrimes a dojo. Ara, iniciat el mes de setembre, dono crèdit a la veu saberuda del meu veï i els seus atàvics coneixements de les pells de ceba amb sal. Setembre i octubre seran mesos d’aigua, d’aigua de debó em va dir quan tothom parlava de sequera. D’aigua que pot fer mal.

Aquesta passada nit, l’estiu ha bramat com mai damunt les cases de Taradell. Però aquests brams, de moment, són crits de joia per mi. Són crits de joia que anuncien l’esclat d’una de les menges més saboroses de la tardor. L’aigua és l’aliment dels bolets. I ara és el temps del Reig, el pare de tots els bolets.

Ahir fou un dia fosc i tenebrós, l’ombra del dubte aparegut diumenge a Calldetenes es va allargar en d’altres facetes de la meva vida actual. El deseiximent i el tantmenfotisme personal arribaven a nivells desesperats. Possiblement, a ciutat, aquest estat anímic s’hagués solucionat amb un viatge iniciatic als temples del consum. Conec molta gent que cobreix les ombres personals amb compres i més compres. Però aquí, a Taradell, a finals de l’estiu, les ombres, les boires es poden escampar tot passejant amb el cistell a la mà. Boscos de Taradell! Caus de llegendes! Catau de fruits saborosos i màgics de tardor!

La tardor ja s’apropa, les orenetes ja fa temps que han marxat, les mores -nascudes en plena canícula estival- prenen mesures sobrehumanes i un punt de sabor místic, d’una dolçor melosa. És temps d’anar al bosc. D’anar-hi amb els ulls fitant el terra, saltant branques i troncs i molsa i gespa. D’anar-hi a jugar a fet i l’amagada amb els follets i llurs vivendes. És temps del Reig, del bolet dels cèsars, del bolet dels déus i del seu soci màgic, místic i diuen que perillós, el reig bord, l’amanita muscaria, el bolet dels follets i dels barrufets, també.

En aquest moment màgic de transició de l’estiu a la tardor, el reig apareix en tota llur esplendor pels boscos del Montseny i rodalies. El reig, nascut d’un ou blanc de bellesa indescriptible, ens mostra llur cama de color groguenc i el seu barret ataronjat, sublim. És un bolet tant gustós com senyor. Només neix ara, aquesta setmana, la propera a molt estirar i després ja deixa pas a la resta de bolets que en processó omplen els boscos fins ben entrat l’hivern quan el fredeluc tanca aquest periode de magia continguda i esclat dels boscos.

La tardor dona d’altres fruits boscans, també. És el millor moment per a gaudir i perdre’s en les boscuries. Això sí, sempre vigilant, sempre amatent: La terra és sàvia i posa paranys a aquells que han volgut separar-se’n en escreix i ara hi volen tornar de mala manera.

Per mi, però, comencen les tardes en llibertat, a les boscuries, a la recerca dels bolets i, sobre tot, del reig, el bolet que ha encés l’espurna versaire d’en Celdoni Fonoll d’aital manera:

Ets bo i ets bonic,
el roure t’agrada,
també el castanyer
i en fresca sureda
tens un bon recer

Les teves virtuts
ja els Cèsars sabien
i ets tan exquisit
que cru hem de menjar-te
o lleument fregit

Quan minva l’estiu,
ça i llà apareixes
si el ploure ha estat just,
Ou de reig finíssim
d’aroma i de gust.

Com els d’enguany, com els que vam collir a la vesprada d’un dilluns tenebrós de setembre. La posta de sol de la jornada, la tardor d’enguany i la saviesa d’un home colrat d’anys però sempre jove van permetre la màgica troballa i el menjar dels cèsars.