Com un bacallà
Deixa un comentariCom un bacallà,
penjat en un enreixat
damunt d’un penya-segat
al nord d’Irlanda.
Així em sento jo.
Així em trobo
en aquestes hores
fosques d’íntima vida.
La menuda, malda per dormir
alienant-se dels batecs d’un món
enrabiat per tramuntanes intenses.
De tant en tant, se m’abraça en somnis.
De tant en tant, el soroll s’atura.
De tant en tant, la Casa es muda
i sembla que hagi de sortir volant.
I és que Lesseps
no és només cruïlla d’arcans
camins. Lesseps és l’esclat obscè
dels amors de la plana i la muntanya,
de la mediterrània i el Puig de l’Àliga,
de la vida i de la mort.
Misteri i rauxa eterns
que’l tou asfalt no pot
enclaustrar.
Al cim de la Casa Claudi Alsina
25 de gener de 2015. 4.00 a.m.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 26 de gener de 2015 per Lluís Mauri Sellés