Ciutat corcada
Deixa un comentariEntre la ciutat podrida
i la ciutat morta,
erem cucs
en ciutat corcada.
Cucs esclafats
per un món hostil.
Cucs que maldavem
dins d’un món feliç.
Jo era gran
quan la ciutat era morta.
Jo era jove
quan els companys van finir.
Anys foscos, ciutat corcada.
Tot era bell per l’integrista social.
Tot era dolor pel pobre inadaptat.
Ciutat morta reobra ferides.
Ciutat morta en record d’un corcor.
Quan acabarem les penúries?
Quan fugirà el dolor?
En memòria dels caiguts, 1984-1992
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en 05b. Ratlles curtes, General el 19 de gener de 2015 per Lluís Mauri Sellés