Llegeixo a la premsa que el proper dimarts s’estrenarà al Canal 33 “De llibres”, el nou programa literari de Televisió de Catalunya, S.A. que ve a tapar el forat deixat per “Alexandria” després d’un parell d’anys de presència en antena. Una presència, val a dir, que m’hauria agradat qualificar de constant però que, a l’hora
“… Frankfurt és una fira oberta i tothom té dret a ser-hi. Però la nostra consellera i el nostre govern han de saber, des del discurs de l’oficialitat, quina literatura presenten, defensen i potencien com a literatura catalana. Això, almenys, és el que esperem els escriptors catalans. Encara que només sigui com un acte de
La reunió discorre per camins de, diguem-ne, educada normalitat. Si més no en aparença. Serpentejant com un meandre, com qui no diu res ens anem acostant a l’afer que ens ha portat a aquesta trobada. El que cada un dels que ens apleguem al voltant de la taula coneixem perfectament. El “tema”, vaja. (n’hi ha
La Cristina C. -escriptora aficionada i dissenyadora de professió- m’ha trucat per dir-me que acaba de llegir en el suplement cultural de l’Avui la meva crítica del llibre “Lawn Tennis”, de Salvador Company, i molt especialment la part final en la qual m’enfado una mica amb l’individu o indivídua que ha perpetrat el nou disseny de la col·lecció
La família blocaire de Mesvilaweb s’ha enriquit amb la incorporació d’un nou membre. Es tracta de “La Vaca que Vola”, un nou bloc que com a subtítol exhibeix la divisa “repensant premsa” i del qual n’és responsable Joan Montes. En l’apartat “Què és la VqV” el pare de la criatura s’explica: “La VqV parteix del fet que, massa
Una bona amiga m’acaba de passar notícia de la pàgina web i del bloc de Gabriel Bibiloni, un lingüista mallorquí que és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. Pel que he pogut llegir m’ha semblat tan interessant i assenyat el que hi diu que ja l’he inclòs entre els meus
M’agrada el canvi de disseny general de TV3 (logotip, caretes, cortinetes de continuïtat…) i molt especialment el dels Telenotícies. El plató és ample i net, la paleta de colors es mou sempre per les gammes càlides i tot plegat convida a dedicar-hi una atenció sense estridències. O, si més no, sense més estridències a afegir a les
Avui, un any després de la inauguració d’aquell esdeveniment (ara en diuen “event”) que ens havia de fer a tots plegats d’allò més moderns i guais, tenia la intenció d’escriure un text que, amb el mateix encapçalament que té aquest, digués només “he, he, he…”. Aquest matí, però, en llegir el “mail obert” de Vicent Partal
Renoi, això dels Blocs és una meravella. Vas escrivint les teves coses (amb la intenció, és clar, que et llegeixin)… i, sí, resulta que l’invent funciona!. I, com a prova, de tant en tant t’arriben per les vies més insospitades testimonis i reaccions de la gent -coneguda o anònima- que hi ha a l’altra banda de
“…convindria analitzar quins han estat els responsables que s’hagi elevat a categoria de personatge representatiu aquest bípede anticatalà -professional del “tapeo de señoritingos”- anomenat Francisco García (àlies ‘Marqués de García-Prieto’)“. Fragment de l’article “Els altres señoritos”, de Xavier Roig, publicat a la secció Diàleg del diari Avui d’avui. Vegeu-ne aquí el text íntegre. Vegeu també
“Picasso creava amb el pinzell; jo amb la gola”. Paraules del “cantaor” Modesto -ai, perdó- Diego el Cigala reproduïdes en forma de titular a la pàgina 90 d’El Periódico d’avui.
Qui més qui menys em sembla que a tothom li toca de patir algun amic, conegut i/o saludat d’aquells que practiquen el simpàtic costum d’omplir-nos el correu electrònic a base de missatges amb acudits, felicitacions, enllaços lamentables o imatges no menys allunyades del sentit del gust o de la virtut de l’oportunitat (per no esmentar
Rebo un correu electrònic de l’editorial El Acantilado en el qual se’m convida a la roda de premsa de presentació d’"El contorno del poema", el magnífic llibre de Pere Ballart que fa set anys Quaderns Crema, l’editorial germana d’El Acantilado, va editar en la seva versió original catalana. (n’hi ha més) Tanmateix, en cap punt
Una dada per a la petita història personal: acabo d’estrenar la iPod (o és l’iPod?). Els tres primers CD’s que hi hem introduït han estat “Anem al llit” (Albert Pla), “Dark Side of the Moon” (Pink Floyd) i “The Raise and Fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars” (David Bowie). La primera cançó que he escoltat
“Un intel·lectual és una persona per a qui els problemes polítics són problemes morals”. Frase de Max Aub que tanca “Lawn Tennis”, el magnífic recull de narracions de Salvador Company (València, 1970) publicat recentment per l’editorial Moll.