Des de fa unes quantes temporades els insomnes, els noctàmbuls, els que treballen de nit o els que, com jo, som matiners habituals tenim un programa a Catalunya Ràdio que ens va com anell al dit per començar el dia de manera estimulant però sense estridències. Es diu “Entre sons”, el condueix una locutora que es
Florilegi de definicions recents de l’encreuat en castellà de La Vanguardia: * Desde el punto de vista global, más que un efecto es un defecto: INVERNADERO * Le gustaba tenerlas todas consigo: CASANOVA * No nada nada: PLOMO * Si es dramática se nota en el acto: OBRA * Es bueno que sepa que la
Cinema Paradiso + Dead Poets Society = Les Choristes.
Ja ha passat un mes des que va incorporar-se a la graella del Canal 33 “De llibres”, el nou programa literari dirigit per Vicenç Villatoro. Estic d’acord que no és un període de temps determinant però sí que és prou orientatiu com per poder-ne avançar algun comentari, alguna impressió més o menys raonada i enraonada… i la
Dimecres. A primera hora del matí telefono al Q., un company de feina, i em diuen que serà fora durant una temporada llarga. “Si que comença d’hora les vacances”, comento, i em responen que no, que el Q. ha hagut de marxar cap a la Xina a recollir una criatura en adopció. Deu ser que
Viure dia a dia la construcció d’un edifici de nova planta és un bell espectacle. És com assistir a l’execució d’una magna simfonia en la qual tots els instruments de l’orquestra tenen un protagonisme determinat en un moment concret. El moviment de terres i la construcció dels fonaments -màquines, camions, estrèpit- vindrien a ser com
“La UE rebaixa encara més la proposta espanyola de reconeixement del català” (titular de portada de l’Avui) “La Unión Europea consagra el uso del catalán en las instituciones” (titular de portada d’El País) “Aprobado el uso del catalán en la UE” (titular de portada de les pàgines de “Cataluña” d’El País) “El català es podrà
Era esperada, la notícia. Si més no ja fa unes setmanes que algú m’ho va dir: "En Moncada està molt malalt. Molt…". I avui, fa una estona, mentre traginava el meu correu electrònic m’ha arribat el missatge de la Neus Chordà, del departament de promoció de la seva editorial, amb una pulcra nota de condol signada per
Avui diumenge 12, exactament un mes després del seu ingrés a l’Hospital Clínic amb un greu xoc sèptic, ma mare ha tornat a casa seva en aparents bones condicions. Ara, per apropar-nos a la normalitat, només falta que les obres de casa nostra s’acabin d’una (…) vegada i puguem començar a muntar prestatgeries, calaixeres i altres
Aquests dies estic escoltant “Surfistes en càmera lenta”, el primer disc en solitari de Joan Miquel Oliver, compositor de tots els temes del grup mallorquí Antònia Font. És un disc molt breu (en volem més, al·lot!) ple de pop suau, plàcid, sensible, acollidor… i continuaria amb uns quants adjectius més sense cansar-m’hi. Evidentment d’un creador capaç de parir discos
"Tota la brometa que desitgin, però no em dóna la gana de ser indulgent amb els malintencionats -per curts de gambals que siguin-. Per això no m’agrada aquesta penya, perquè guarda males intencions -els seus papàs biològics i polítics els han rigut les tonteries massa temps-. Perquè davant d’un perill de fractura Catalunya-Espanya, ells treballen
Ara fa una estona, baixant amb la moto per la Rambla, acabo de veure les primeres banderoles que, com cada any des que a principis dels 80 el ministre de Cultura francès Jack Lang va empescar-se l’invent, anuncien que el proper dia 21 -solstici d’estiu- se celebrarà la Festa de la Música. Suposo que, també com cada
Llegeixo als diaris que ahir va morir a Nova York Anne Bancroft, la mítica senyora Robinson de la no menys mítica pel·licula “El Graduado” (Mike Nichols, 1967). Tenia 73 anys i estava casada amb l’actor Mel Brooks. Amb ella se’n va un dels símbols eròtics de bona part de la meva generació ja que la pel·lícula, estrenada a Barcelona
Com que el Bloc d’en Toni Sala i el diari El Punt d’avui fan esment a algunes de les coses que vaig exposar ahir per la tarda durant l’estona que el programa de la Trobada de Dietaristes i Blocaires em va permetre dir-hi la meva adjunto a continuació el text íntegre del meu parlament (tot aprofitant els
Ja sé que l’infern està empedrat amb bons propòsits. També sé que un mal moment el pot tenir tothom. Que tots ens equivoquem. I que ningú és prou pur com per llançar la primera pedra. I etc. Però per poc que pugui evitar-ho, per poca lucidesa que em quedi, per poc control que pugui exercir