Qui més qui menys em sembla que a tothom li toca de patir algun amic, conegut i/o saludat d’aquells que practiquen el simpàtic costum d’omplir-nos el correu electrònic a base de missatges amb acudits, felicitacions, enllaços lamentables o imatges no menys allunyades del sentit del gust o de la virtut de l’oportunitat (per no esmentar la desmesurada afició d’aquesta caterva a adherir-se -i el que és pitjor: a adherir-nos!- a totes les campanyes en favor d’infants malalts que desitgen superar el rècord Guinnes de mèils rebuts). (n’hi ha més)
Val a dir que en el museu dels horrors de la xarxa, aquesta dels amics i coneguts simpàtics és una galeria molt concorreguda durant tot l’any. I molt especialment en vigílies de Nadal i de Cap d’Any. Tot plegat no fa més que refermar-me en una convicció que ja fa uns quants anys que tinc i mantinc: hi ha molta gent que té més temps que feina.
Habitualment ni els obro, aquests missatges. Però de tant en tant reconec que caic en la temptació i n’obro algun, ja sigui per la persona que me l’envia o per l’esquer del tema. Això m’ha permès descobrir un web que m’ha fet somriure i que, per tant, poso a disposició de la parròquia amb el desig que us faci tanta gràcia com a mi.
Feu clic aquí i el veureu. És, com si diguéssim, un rellotge digital fabricat pels habitants de la noble i popular vila de Lepe.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!