Renoi, això dels Blocs és una meravella. Vas escrivint les teves coses (amb la intenció, és clar, que et llegeixin)… i, sí, resulta que l’invent funciona!. I, com a prova, de tant en tant t’arriben per les vies més insospitades testimonis i reaccions de la gent -coneguda o anònima- que hi ha a l’altra banda de la pantalla i que –immigrant digital de mena com ets- et fa pensar en això precisament: que encara que et sembli mentida l’invent dels Blocs funciona i que és una petita meravella. (n’hi ha més)
Dic tot això perquè m’han arribat indicis per diverses vies que el meu escrit del dimecres passat sobre el papanatisme i l’autoodi, generat arran d’una convocatòria a una roda de premsa que vaig rebre del segell editorial El Acantilado, ha tingut una distribució dins i fora de la xarxa que em fa pensar que, en una mesura molt modesta, ha pogut contribuir a que el propòsit inicial es complís, que és del que es tractava a fi de comptes.
Evidentment no sóc tan il·lús com per atribuir-me cap mèrit que no em pertoqui però, pel que sé, en la roda de premsa (a la qual no vaig poder assistir) va quedar molt clar que el llibre que es presentava -“El contorno del poema”, de Pere Ballart- tenia un precedent en català editat el 1998 i que l’edició castellana que es presentava partia d’aquell text inicial però amb un centenar de pàgines amb modificacions i ampliada, a més a més, amb exemples de poemes de tot l’àmbit lingüístic castellà.
Pel que es veu, la gent d’El Acantilado i el mateix autor ho varen explicar de manera tan clara i entenedora que l’endemà mateix dos dels quatre diaris que habitualment segueixo, El País i La Vanguardia, informaven de la novetat sense cap error. Els altres dos, Avui i El Punt, de moment sembla que s’ho estan rumiant. Més val no precipitar-se, no fos cas que prenguéssim mal…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!