Llegeixo a la premsa que el proper dimarts s’estrenarà al Canal 33 “De llibres”, el nou programa literari de Televisió de Catalunya, S.A. que ve a tapar el forat deixat per “Alexandria” després d’un parell d’anys de presència en antena. Una presència, val a dir, que m’hauria agradat qualificar de constant però que, a l’hora de la veritat, ha estat sincopada, discontínua i inestable ja que el programa que conduïa Màrius Serra ha estat víctima d’uns quants canvis de dia i hora d’emissió -i fins i tot de director- que han posat a prova la paciència i la tenacitat dels seus seguidors. (n’hi ha més)
La cara visible del nou “De llibres” -si més no la cara més coneguda- serà la de Vicenç Villatoro, un professional de reconeguda solvència tant en l’àmbit literari com en el televisiu. Cap problema, doncs, per aquesta banda. Pel que dedueixo del que s’ha explicat fins ara, el nou programà defugirà el format d’entrevista que practicava Màrius Serra i serà més aviat una tertúlia amb un llibre com a pretext per disparar el debat. La idea sembla que és fer el programa en directe i comptar amb l’autor -quan aquesta presència sigui possible; sembla que el dia de l’estrena no podrà ser ja que el llibre del qual es parlarà és “La dona justa”, de Sándor Márai- i amb altres convidats no necessàriament especialistes en literatura. Ho deixo aquí de moment perquè a hores d’ara el que em sembla més prudent és ajornar valoracions i comentaris per a després del debut. En tot cas, i a la vista d’experiències anteriors, sí que sembla prudent anar posant uns quants ciris a la marededéu de les audiències perquè aquestes li siguin ben propícies al nou nat.
I ja que parlo d’audiències recordo que ara fa dos anys, just quan es portaven emesos els quatre o cinc primers “Alexandria”, vaig preguntar-li a Joan Oliver, aleshores director de Televisió de Catalunya, S.A., com funcionava el programa. La seva resposta la recordo gairebé mot per mot: “No va malament, però aniria infinitament millor si tothom qui ha enviat cartes, ha escrit articles, ha signat manifestos o ha fet declaracions demanant a la televisió pública catalana un programa de llibres… se’l mirés”. No entraré a discutir ara els possibles matisos que es podrien introduir al que em deia Oliver però el cert és que, més o menys, aquesta és la mateixa reflexió que fa uns vint anys un periodista també molt influent aleshores em va fer en relació al diari Avui: si tots els qui en aquelles èpoques de superpujolisme i majoria absoluta al Parlament anaven pel món de catalanistes de pedra picada i es vantaven de ser més pujolistes que Pujol; si tota aquesta caterva de patriotes eventuals haguessin comprat cada dia l’Avui -ja no dic si s’hi haguessin subscrit- la situació del diari no hauria arribat ni de bon tros als límits que coneixem.
Ja sé que les coses no són blanques o negres però potser sí que, en el fons, a tots plegats ens cal una mica menys de “boquilla” i una punta més de compromís amb allò que volem fer creure que creiem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!