VIA A VIA

Intentàvem, fa quatre setmanes, fer una definició de metro tot analitzant les diferents solucions d’altres tants reculls lèxics del català. Concloïem que era un concepte constituït per quatre components: ferrocarril (medi), transport de viatgers (objecte), en grans ciutats (localització geogràfica) i subterrani o en viaducte (localització urbana). Serà interessant ampliar el camp d’investigació i confrontar-ho amb el que diuen altres llengües. Avui ho farem amb el castellà.

El Diccionario de la Real Academia Española remet metro a metropolitano i defineix aquest simplement com “tren subterráneo o al aire libre que circula por las grandes ciudades“. És d’una remarcable concisió, certament, amb algunes mancances si la confrontem amb les que ens oferien diferents diccionaris catalans:

• És un ferrocarril (implícitament inclòs en l’entrada), però també un tren. Encara que poden aparèixer com a sinònims en el seu ús quotidià, no són exactament el mateix: el primer fa referència més aviat al camí, al traçat, a la instal·lació, a la infrastructura… mentre que el segon designa el mitjà de transport pròpiament dit, els vehicles.
• Circula igualment per les grans ciutats, subterràniament o a l’aire lliure, cosa que permet perfectament incloure-hi els tramvies
• No esmenta que es tracti d’un transport de viatgers, encara que el sentit comú així ho faci entendre. Els diccionaris, però, també estan per definir qualsevol concepte, per obvi que sigui, i ens sembla que aquest extrem hauria d’haver-se inclòs

El Diccionario de uso del español (el popular i molt útil “María Moliner”) és encara més telegràfic, i despatxa el nostre medi de transport amb un “tren subterráneo de las ciudades“, recollint així essencialment la sentència de la RAE, amb el benentès que el diccionari no és, com el d’aquest, normatiu i es pot permetre definicions més curtes i entenedores. En aquest sentit, és molt més interessant fer una consulta al Diccionario ideológico de la lengua española, de Julio Casares, que ofereix una definició completament diferent i, per tant, plena de matisos a comentar: “Tranvía o ferrocarril subterráneo que pone en comunicación los barrios extremos de las grandes ciudades“:

• Tranvía o ferrocarril subterráneo no vol dir, com podria fer suposar una ràpida lectura, una disjuntiva entre un tramvia subterrani i un ferrocarril subterrani (en el qual cas caldria dir subterráneos, en plural), sinó que ofereix dos tipus de metros: el ferrocarril, que continua sent subterrani com totes les definicions anteriors, i el tramvia, que ja no pertany a una categoria independent, sinó que, d’alguna manera, es subordina al concepte metro. El tramvia és, doncs, un metro per al senyor Casares, dada francament interessant a l’hora d’abordar el tema dels “metros lleugers”, d’actualitat d’uns anys ençà.
• Aquests tramvies i ferrocarrils, que operen a les grans ciutats, serveixen únicament per posar en comunicació els barris extrems, una formulació manifestament insuficient, ja que no ens queda clar si només els posa en comunicació entre ells o bé entre ells i els barris que no són extrems, és a dir, el centre, que és el que el sentit comú estableix. De manera que, segons aquesta definició, una línia que transcorregués únicament per barris cèntrics d’una ciutat, que no servís a barris més perifèrics, no seria en propietat un metro.

Ens ha semblat interessant consultar també la mare de totes les enciclopèdies espanyoles, la venerable i avui injustament postergada Espasa. Cal fer l’advertiment que l’article ferrocarril (metropolitano), d’on hem extret la definició i les dades principals, és inclòs en un volum editat el 1924, i per tant queda condicionada per la percepció que es tenia en aquella època del mitjà de transport que estem estudiant, però precisament per això ens proporcionarà més llum. Diu literalment que són líneas urbanas de servicio rápido i afegeix que “se emplean para el transporte de viajeros dentro de las poblaciones, y entre estas y sus alrededores. En general la vía se coloca a diferente nivel que el piso de las calles, bien por encima como en los ferrocarriles aéreos o bien por debajo como en los ferrocarriles subterráneos a poca o mucha profundidad“:

• Ja sabem que és un ferrocarril, que és urbà i que serveix tant en poblacions (atenció, perquè en cap moment es parla de ciutats) com entre aquestes i les rodalies.
• Pel que fa a l’àmbit de la circulació, la delimita bastant clarament (en general) condicionant-la a un nivell diferent del carrer  (ferrocarrils aeris o subterranis). Certament, en el moment de l’edició de l’article, els referents de ferrocarrils aeris, per sobre del nivell dels carrers (París, Alemanya, Estats Units) eren molt més presents que avui en dia.

Finalment, acudim a la versió en castellà de la Viquipèdia: “sistema de trenes urbanos ubicado dentro de una ciudad y su área metropolitana. Se caracteriza por ser un transporte masivo de pasajeros en las grandes ciudades, uniendo diversas zonas y sus alrededores, con alta capacidad y frecuencia y de forma segregada a otros sistemas de transporte. Los ferrocarriles metropolitanos se construyen de forma subterránea o en superficie, aunque la mayoría de sistemas utilizan modelos mixtos donde se combinan tramos en ambas modalidades“:

• A destacar la duplicitat en l’àmbit d’operació dels metros, que li resta precisió: primer parla de “ciutats i àrees metropolitanes” i després de “grans ciutats i rodalies”. Són termes similars però no idèntics.
• Es parla de trànsit subterrani, però l’alternativa ja no és aeri o a un nivell superior als carrers, sinó en superfície, i el que ens sembla més important, introdueix la idea de “models mixtos”, és a dir que sota el concepte metro podríem englobar sense problemes els metros prototípics, els tramvies i els ferrocarrils de rodalies, tots barrejats, només caldria que cumplissin una condició: servir una gran ciutat i la seva àrea metropolitana.

Ja sabem més coses. Continuarem bussejant en altres llengües emparentades amb el català.

[continuarà]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!