VIA LLIURE

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

19 de novembre de 2022
0 comentaris

Però què és un metro? (1)

Avui inicio en aquest bloc un estudi lingüístic. Sempre he cregut que és difícil definir amb precisió el mot i el concepte metro. Amb el transcurs dels anys, ha anat extenent-se’n un ús inadequat i, sigui en mitjans de comunicació, sigui en nivells més tècnics o sigui en la parla quotidiana, ens hi referim de vegades inapropiadament. De manera que em proposo, en aquest i en propers apunts, aprofundir en el tema.

Com que s’ha de fer des d’un punt de vista estrictament lingüístic, és clar que el significat (per fer servir el terme de Saussure) de metro tothom el té bastant clar, tots sabem representar-lo mentalment, però una altra cosa és el significant (és a dir, la seva correspondència amb un mot), que difereix d’una llengua a una altra. Per això, la primera cosa que serà útil és investigar com defineixen diferents diccionaris aquest mot, analitzar els elements de la definició, trobar-hi diferències entre elles i intentar d’extreure’n les conclusions oportunes.

Em cenyeixo de moment a les llengües romàniques i començaré per la nostra. En català, el Diccionari del IEC defineix metro com “Ferrocarril urbà de recorregut generalment subterrani per al transport ràpid de viatgers”. Per tant, primeres elements a tenir en compte:

  • És un ferrocarril (que el mateix diccionari defineix com a “Mitjà de transport en què els vehicles, enllaçats formant trens, circulen per una via fèrria” i, més genèricament, “Conjunt de les vies amb els trens que hi circulen i les instal·lacions annexes”). És a dir, és un transport caracteritzat per l’existència de vies fèrries, descartant per tant altres mitjans de circulació diferents (carreteres, camins, aigües, espai aeri, etc.).
  • És urbà (és a dir, propi de la ciutat, “població gran, per oposició a viles més petites o al camp”). La inconcreció de “gran” (quina mida? en població?, en extensió?, en importància econòmica o d’un altre tipus? no ens ajuda excessivament, però de nou el significant “ciutat” sembla clar en l’imaginari col·lectiu.
  • De recorregut subterrani, és a dir per sota terra, potser la característica prototípicament més clara del metro.
  • Però recorregut “generalment” subterrani, una matisació important perquè ja hi podem englobar també trens a nivell de carrer o elevats.
  • Per al transport ràpid de viatgers. Sembla sobrera la precisió, que en la seva absència podria incloure perfectament el transport de mercaderies per sota una ciutat (per què no?).

El Diccionari Català-Valencià-Balear, l’Alcover-Moll, havia estat molt més concís en la definició, i això ens servirà per centrar una mica més el concepte: “Ferrocarril subterrani que posa en comunicació ràpida llocs molt distants dins les grans ciutats”. Segueix sent un ferrocarril, subterrani (sempre) en “grans” ciutats. Es pressuposa que la comunicació és referida al transport, i que aquest és de persones, no d’altres elements. Com es veu, una definició més incompleta.

Finalment el Diccionari de l’Enciclopèdia, després de començar una definició molt simple (“Ferrocarril destinat al transport ràpid de viatgers per l’interior d’una ciutat”), s’esplaia amb detalls ben interessants, vegem-ne alguns:

  • “La seva aplicació es limita essencialment a grans ciutats o conurbacions de més d’un milió d’habitants”: a més de gosar quantificar amb exactitud quin nombre d’habitants ha de tenir una ciutat, introdueix encertadament el concepte “conurbació”, de connotacions més urbanístiques i econòmiques que geogràfiques o administratives.
  • “El seu recorregut és generalment subterrani, o elevat en viaducte”: subterrani o elevat, però no a nivell de carrer.
  • “Les estacions són situades a poca distància les unes de les altres, uns 600 metres”: a més d’innecessària, aquesta informació és errònia, ja que una ràpida consulta a estadístiques de metros del món posa en qüestió que la distància entre estacions sigui sempre de 600 metres quan és habitualment superior.

Finalment, la versió catalana de la Viquipèdia ofereix algunes precisions que no hauríem de menystenir: diu que el metro és un “ferrocarril elèctric per al transport de viatgers dins l’àmbit urbà […] que en general és subterrani o en vehicle” i que “a diferència del tramvia, és totalment independent i segregat de la resta de circulació”. Res que no sabéssim d’anteriors definicions però amb dos detalls nous:

  • És un ferrocarril elèctric, característica en principi sobrera, a no ser que tinguem en compte la perspectiva històrica del mitjà de transport
  • És diferent del tramvia, afirmació que no caldria fer si s’insisteix en la condició, fonamental, que ha de transcórrer subterràniament o en viaducte, però que és necessària des del moment en què han anat apareixent en les darreres dècades solucions mixtes entre tramvia i metro (conegudes com premetro o a vegades directament metro, sense manies) i que no han fet sinó complicar una mica el panorama de mots i conceptes.

Podem concloure, doncs, que en català s’han de donar una sèrie de condicions perquè el transport de viatgers que estem comentant pugui ser considerat un metro: ferrocarril (medi de transport), de viatgers (objecte del transport), en grans ciutats (localització del transport) i subterrani o en viaducte (precisió de la localització). Seguirem investigant en altres llengües.

[continuarà]

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!