El diari gratuït Més Tarragona portava avui encartada publicitat del PP. Diferents candidats, alguns perfectament desconeguts, ens prometen vaguetats relacionades amb l’economia i l’ocupació. La Cori Bonfill (si es diu Cori, deu ser de Reus) ens assegura que “acabarem la T-11 i l’A-27”. I tu que ho puguis veure, maca. Parlant seriosament, urgeix enllestir les obres
No, no és la por que pugui fer l’espot electoral del PSC, ja retirat. Aquest anunci no fa por ni indigna, més aviat fa llàstima. Llàstima de comprovar com una força política diguem-ne centrada, diguem-ne catalanista i diguem-ne progressista (ja sé que és molt dir, tot això) segueixi no entenent res del que és i el
És un anunci recorrent a la televisió aquests dies: dos homes, un amb una pronunciada alopècia i l’altre amb ulleres i barba cuidada, s’abracen com dos vells amics: – hombre, Mariano! – hombre, Alfredo! Quan s’acomiaden, els dos llueixen un ganivet clavat a l’esquena. No sé de què és l’anunci, ben poca-solta per cert, però és
Que aquesta campanya no passarà a la història en cap sentit, no és una novetat. Però si ho haguéssim de concretar en una imatge concreta, aquesta seria la desganada publicitat del partit que totes les enquestes, cuinades o no, donen per guanyador absolut. El Partit Popular (que és tan popular com socialista o obrer ho és
Potser seria millor plafons o taulells, però panells m’anava molt bé per fer el joc de paraules. El cas és que les característiques superfícies verticals de fusta que s’instal·len a cada campanya electoral a les principals vies i places de Tarragona aquesta vegada presenten una inquietant buidor. Justet les del mig de la Rambla Nova
Més cartells penjats a la via pública. Els de Convergència i Unió destaquen pel seu cromatisme de vius colors. Sobre un fons de senyera (marca de la casa, gairebé), es destaquen els perfils de Duran Lleida (el que no vol ser ministre, segons ell) i del cap de llista tarragoní Jordi Jané, tots dos mirant
Ha començat la campanya electoral amb molt poca trompeteria, comparat amb altres comicis. La crisi, és clar. Jo ni ho tenia present, quan aquest matí, anant cap a la feina, m’he topat amb els primers cartells. Són del PSC i en ells hi apareix la Carme Chacón parlant (és un dir: es tracta de cartells)
Una presència constant a la televisió de la nostra infància eren les pel·lícules de cinema mut. Cine cómico en deia Televisión Española, i les emetia per omplir forats entre programa i programa, juntament amb els dibuixos animats, els inefables Minutos musicales i aquelles Manos mágicas, amb la seva cançoneta inoblidable (bonitos juegos que de magia son…).
L’escena. Se’ns presenta una família nombrosa: molts fills, moltes despeses… Per estalviar no han trobat res millor que el rentavaixelles de l’anunci. El missatge. Es tracta d’un rentavaixelles molt concentrat (con una gota me basta) i per tant surt més econòmic a la llarga. Per què em posa nerviós? Està recomanat per una associació de famílies
Avui he dinat a un restaurant xinès. Amb el menú de 7,95 euros (amanida, arròs tres delícies i gambes banyades en una salsa enganxifosa) m’esperava una sorpresa: un calendari per al 2012 d’obsequi. Es tracta d’un cartell no sabria dir fet de què, que es pot enrotllar i que es penja de la paret com si
Aquest és el títol de l’exposició que aquests dies es pot veure a Tarragona. Es tracta d’una selecció d’imatges de la Costa Daurada durant els anys 50 i 60 captades i transformades en postals per Raimon Miserachs, un fotògraf manresà establert a Tarragona i fundador de la casa Foto Raymond. La postal era, sense cap mena de
No sé si és perquè la televisió era analògica i menys evolucionada que ara, però juraria que abans els aparells s’espatllaven amb més facilitat. Parlo d’un seguit de símptomes ben habituals als anys seixanta i setanta, tant en la imatge (ratlles, neu, el que a casa en dèiem puces) com en el so (de sobte
He de rectificar el meu apunt sobre la nominació de Tarragona per als Jocs Mediterranis del 2017. Hi deia que Reus no seria sub-seu, fet que em permetia treure a col·lació la poca col·laboració entre poblacions del Camp de Tarragona, conseqüència de la innegable rivalitat provinciana entre elles. Bé, doncs estava ben equivocat. Havia extret
Dia històric per Tarragona. Ha estat escollida la ciutat organitzadora dels Jocs Mediterranis del 2017, guanyant per un estret marge la rival Alexandria. Potser més històric encara ha estat el fet que l’elecció ha merescut honors de primera notícia al Telenotícies de TV3 d’aquest migdia. Que jo recordi, això només havia passat amb dos esdeveniments,
L’escena. Un adolescent s’avorreix a la seva habitació quan, inesperadament, li entra un individu vestit de lluitador mexicà (sí, home, aquells que semblen Batman, amb antifaç i capa daurada) que li commina a menjar unes natilles amb trossets de xocolata. El missatge. Són unes postres que serveixen per trencar la rutina de la gent. En el