VIA A VIA

És un anunci recorrent a la televisió aquests dies: dos homes, un amb una pronunciada alopècia i l’altre amb ulleres i barba cuidada, s’abracen com dos vells amics:

– hombre, Mariano!
– hombre, Alfredo!

Quan s’acomiaden, els dos llueixen un ganivet clavat a l’esquena. No sé de què és l’anunci, ben poca-solta per cert, però és estrany que el deixin emetre en plena campanya electoral.

Doncs això és el que esperàvem presenciar dilluns a la televisió, un matadegolla entre Rajoy i Rubalcaba, si realment volien ser coherents amb el llastimós espectacle que durant set anys han protagonitzat el PP i el PSOE al Congrés de Diputats. Però no, en el seu lloc vam veure un Rajoy escorrent molt gallegament el “bulto” de les provocacions de Rubalcaba (“no faré el què vostès ja han fet”) i aquest torpedejant-lo a preguntes però donant per perdudes les eleccions, sense ser-ne conscient (“vostè farà”, “jo faria”).

No dic que no sigui bo el fair play, naturalment, però un debat amb més nervi i amb més tensió no hagués fet mal a ningú. Com tampoc no hagués estat sobrer parlar de poder autonòmic, corrupció, moviments d’indignats i tants altres temes de roent actualitat. Potser si haguessin convidat més candidats, com correspon a un estat on el sistema electoral és proporcional i els parlaments són pluripartidistes, i s’hagués posat a l’ordre del dia més varietat de temes, la gent no hagués canviat de canal per sentir les plúmbies respostes de Carles Reixach a Om, el seu convidat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!