Ha començat la campanya electoral amb molt poca trompeteria, comparat amb altres comicis. La crisi, és clar. Jo ni ho tenia present, quan aquest matí, anant cap a la feina, m’he topat amb els primers cartells. Són del PSC i en ells hi apareix la Carme Chacón parlant (és un dir: es tracta de cartells) d’esforç i de no sé què més. Es tracta d’una sola fotografia partida en dues, per tal de tenir cartells a banda i banda de les faroles d’on pengen. La línia divisòria entre els dos cartells separa dramàticament l’escena, de manera que a una banda queda la candidata i a l’altra les persones anònimes que, imagino, representen la societat. Fins i tot en un dels cartells les mans de la Chacón han quedat separades de la resta del cos. He estat reflexionant sobre si aquesta circumstància era premeditada o no. Suposo que no, però… i si ho fóra? No podria ser un missatge subliminal de crítica contra les retallades sanitàries? El pèrfid govern de Convergència ja no es conforma amb tancar els CAP per les nits: ara, a més, amputa la Carme d’Espanya (que malament sona això últim).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El futur de l’Estat espanyol passa i està en els hospitals i els geriàtrics, donat que en necessitarem almenys un a cada cantonada. I confiarem en que vindràn els xinesos també, a mantindre’ls.
I si no pot ser, sempre tindriem la darrera opció de fer les funeraries i cementeris públics i gratuïts a través d’una ILP, per blindar-los. Això si, emprant els diners als xinesos.