Neigà

Descobrint les Illes Canàries

Publicat el 16 d'agost de 2014

Viatge en vídeo (la Centovallina)

Les noves tecnologies, definitivament, ens han revolucionat l’existència. Qualsevol fet social pot adquirir una nova i insospitada dimensió des del moment que internet hi fa acte de presència. Viatjar, per exemple.

Des de casa, còmodament instal·lats, de forma gratuïta i sense cap dels innegables inconvenients que té voltar per aquests mons de Déu, podem conèixer, contemplar i admirar paisatges, ciutats, rutes, monuments, gent… sense altre tràmit que saber trobar els videos a les webs adequades o a Youtube i similars. Sí, ja sé que és infinitament millor viatjar “de veritat” que no viralment. És la mateixa diferència que hi ha entre un objecte i la seva ombra però de vegades passa que, com en el mite de Plató, contemplar l’ombra ja ens serveix per tenir del cert que hem viatjat a una altra terra (sobretot a aquelles on mai no podrem anar-hi realment). Ens perdem, òbviament, les sensacions, el contacte amb la societat, els mil detalls que ni tan sols imaginem que existeixen a la destinació en qüestió (llunyana o propera), però també ens estalviem diners, tràmits burocràtics, vacunes, imprevistos o, el que mai no havia desaparegut i ara torna a estar de moda, amenaces polítiques de tots colors.

Aquesta ja llarga introducció serveix per donar compte que ahir vaig fer un petit “viatge” als Alps. Rapapat al sofà de casa meva, còmodament (des)vestit, sense haver de demanar permís ni donar explicacions a ningú i de forma gratuïta vaig fer un deliciós recorregut en el tren anomenat Centovallina, que uneix Locarno (al Ticino, la Suïssa italiana) amb Domodossola, a Itàlia, a la regió de Centovalli, que dóna nom al tren. Són 53 quilòmetres, 83 ponts i 34 túnels. Una càmara, instal·lada a cabina, grava el curs de la línia, de principi a fi, oferint els encisadors paisatges de muntanyes i poblets en tres videos a Youtube de prop d’una hora de durada (el trajecte és una mica més llarg però es passa a càmara ràpida).

El servei és prestat en modernes unitats elèctriques per les Ferrovie Autolinee Regionali Ticinesi. La projecció que ofereix l’ordinador no permet copsar-los, però s’intueixen les característiques que fan dels ferrocarrils suïssos els millors del món. Característiques que ja voldríem en aquesta nostra estimada part del món: puntualitat, pulcritud, tracte personal, bona informació o manteniment estricte de les instal·lacions. És per coses com aquestes que necessitem la independència (també).

[Imatge: foto arxiu Crinari, www.cdt.ch]  

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General | s'ha etiquetat en , , per jorcas | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent