Diu que se sent un punt volat entre cella i cella, i que els matins s’aixeca rebentat perquè en somnis cava trinxeres des de fa setmanes: cada nit el mateix somni, ell sol cavant amb esforç extrem sota l’esclat d’obusos i vols rasants d’avions diminuts que ho metrallen tot. Avions que semblen de paper per
Sí ja és prou càstig considerar la peresa com a pecat capital (per a algunes religions cristianes si ets peresós te’n vas directament a l’infern), la definició, com a primera accepció, que fa el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC no fa més que agreujar-lo, per mi: repugnància al treball, a l’acció. El Diccionari
Avui és sant Vicenç Màrtir, patró de València, que, segons la llegenda, patí tota mena de tortures fins que llançaren el seu cos a un femer i allí els corbs evitaren que les bèsties se’l menjassin. Finalment, fermaren el cos a una mola de molí i el tiraren al riu Túria. El cos, tanmateix, retornà
No deveu haver vist un original que misteriosament ha desaparegut dels meus equipaments informàtics? L’ordinador portàtil amb qui convivia darrerament ja havia sobrepassat la data programada per a la seva apagada definitiva -talment un satèl·lit que ha complert la seva feina- i no va quedar més remei que canviar-lo per un altre. Vaig fer curosament
D’aquí a unes hores es lliuraran els Premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia que, per catalanofòbia profunda de l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Palma, s’han tornat a convocar en castellà, fet que ha provocat el desprestigi dels guardons. Dijous passat, a Can Alcover, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
El meu preceptor menor té una tirada especial pel cosmos i tot el que s’hi relaciona i hi té a veure. Confirma que vol ser astronauta per poder trescar per l’espai i cercar i trobar el que encara no sabem, que és pràcticament tot. Coneix els planetes, és clar, i en trobar-se amb representacions de
Vora el llac Tiberíades, un nom que de sempre m’ha semblat propi de conte infantil amb gnoms, follets i tota mena d’éssers de naturaleses diverses i divertides, segons l’evangelista Joan, Jesús va demanar per tres vegades a sant Pere si l’estimava més que als altres, al que, també per tres vegades, Pere va respondre que
La vida també es fa el jaç entre la porqueria en torrent, voltada de fem i nius de rata, i a les voreres dels malànimes que l’apallissen per pura diversió, com si fos un videojoc, encegades per la sang que troba la deu a ses orelles i els crits anguniosos en els ulls. La vida
Obre la capsa del medicament amb la màxima cura, com si desactivés un paquet bomba, desplega lentament el prospecte en acordió i el troba extremadament llarg i descortesament estret. No ha pogut resistir la temptació de mesurar-lo: 59×14 centímetres. Està escrit en castellà, res de nou, per les dues cares i en un tipus ben
Avui, a Bunyola, s’han celebrat les beneïdes de sant Antoni, que enguany cau en mal dia, en dimecres, comptant que a Bunyola no és festa. Per això, per beneir les bèsties totes, queia molt lluny el diumenge 21 i fer-ho abans cau massa a prop. A Bunyola a sant Antoni -dels ases- només el tenim
Una de les factures més cares que ens presenta el temps és l’oblit, el descuit dels instants que tant importen i que resten lluny de tot, inabastables, fent part de la llum anèmica. Desatenem l’existència dels detalls dels instants que ho conformen tot i així la vida es tuda i no sap vagar, es deixa
si deixes ta casa per sempre més enderroca-la no vulguis deixar-la en agonia esperant la runa
La pluja tant menuda encara deixa amb set la terra que no és a temps de fregar-se els clivells que la martiritzen, que s’obstinen a convertir-la en ermàs mineral incapaç de salivar. Ho observa amb atenció ferrenya qui es delita llegint tankes de més de cent mil anys, com aquesta de Bisbe Henjō, Yoshimine Munesada:
Ens hem de fer lloc en el silenci i mirar qui mira el que el fa fruir, escoltar qui escolta allò que l’apaivaga, percebre nítidament la fugida lenta del moix que no aixeca ni mica de fressa, no perdre detall als pensaments profunds de la falguera, deixar entrar en els somnis qui vulguem perquè en
Diu George Steiner a “George Steiner, l’hoste incòmode. Entrevista pòstuma i altres converses”, de Nuccio Ordine, editat per Quaderns Crema i traduït per Jordi Bayod: “Un llibre ha de ser una destral per clavar-la al mar glaçat que hi ha dins nostre”. De primeres, colpeix, la sentència, esfereeix i tot, però de seguida t’adones i