Avui és sant Ferriol d’Usès i tot d’una m’ha fet pensar en “El ball de sant Ferriol”, que a Mallorca coneixem més per “Jo i un pastor”, aquells que vivien d’amoretes. “Ara ve sant Ferriol / ballarem si Déu ho vol”, diu la cançó, i de sempre em va semblar un nom estrany, ja que
es ret la llum a la pua d’aigua perquè callin els ulls mentre la tinta es fa mur i es constitueix la llum freda que deixarem en herència a qui entén el silenci sense cap renou per companyia sal a l’alba tirarà la flor que fuig per desfer les cadenes d’or i escriure amb els
Aquest any 2024 que acabam d’encetar serà ric en commemoracions que caldrà atendre amb la màxima diligència si de veres ens creiem partícips d’una cultura tan arrelada com viva que ho té tot per projectar-se al món malgrat tots els malgrats i els entrebancs propis i externs. En el camp de la literatura, per exemple,
Si el 2024 i els que el viuran -de prop o de lluny- ens deixen viure, ja serà molt. Tanmateix els bons desitjos no són cosa d’una nit de porquejar menjant, petards, campanades reals o digitals, drons dibuixant balenes, presentadores amb vestits mínims, suc a rompre, dotze grans de raïm, confeti, espanta-sogres i soroll fet
Molts d’anys i bons als Silvestres i Colomes. Ma mare ho era, Coloma, i solia dir que només feia festa mig dia perquè el compartia amb sant Silvestre. Quan li demanàvem quina mitja part del dia li corresponia, deia que tant era una com l’altra. Dos noms singulars, certament: el primer ens remet a la
L’aire escampa arreu l’olor penetrant de mort palestina i el plany agònic i inaccessible d’un infant de mesos sota la runa emplomada -que es torna penyal- de qualsevol llar de Khan Yunis La criatura ha mort sense conèixer encara la paraula però bé que ha estat a temps de sentir el més pregon dolor: el
Avui fa noranta-set any que partí Rainer Maria Rilke i tanmateix segueix dient tant -o per ventura més- com deia en vida i segurament seguirà dient més enllà d’aquest ara tan cruiat i sangonós, criminal en molts aspectes. Contra qui, rosa, heu vós adoptat aquestes espines? La vostra joia massa fina us ha forçat a
Avui, a Can Gazà, s’ha dinat de pa amb oli, una forma pràctica -encara que no deixi de ser simbòlica- d’estar amb les víctimes de totes les guerres i altres abusos i genocidis que ara mateix posen en qüestió arreu del món la nostra condició humana. En especial, commemorant el dia dels Innocents, s’ha dinat
Deia que mirant fitadorament la mar i tot el que li suggeria, tot el que li dava com a present insuperable, la plenitud que sentia només quan l’observava amb meticulositat des de l’alçada necessària per percebre la seva majestuositat, no podia evitar, al mateix temps, estremir-se davant la… I de cop li ha fugit la
quan el rellotge de la vila toca les dotze del migdia el rupit compareix puntual per assegurar-se que la claror no reclama cap paraula en mostrar el buit on no hi fa peu la vida
No fa més diumenge ni dissabte de Nadal que avui sigui sant Adam i santa Eva: ja han caigut els colors de l’horabaixa i gairebé de cop l’aire s’humiteja i s’estremeix per cridar la quietud que hi veu a les fosques. Tanmateix el meu preceptor menor no acaba d’entendre com poden ser les primeres persones
Té les vèrtebres cervicals amb bec de lloro i avui especialment no el deixen descansar com voldria en haver dinat. La pel·lícula que s’ha posat per fer venir la son li ha fet l’efecte rebot i el té absurdament en vetlla. No la suporta, intuïa que era merdosa i per això l’ha elegida, però tampoc
El CEIP Migjorn, de Cas Concos, ha celebrat avui el Concert de Nadales en el que hi han participat tots els seus escolars. Nou nadales de tots els colors perquè tota la comunitat educativa s’hi sentís reflectida. Com han cantat el alumnes de tercer de primària: “Alguns celebrem Nadal / els jueus fan l’Hanukkà /
A Miquel Sbert i Garau (Llucamjor, 1952) els amics li demanaren que escrigués les seves memòries i, després de rumiar-ho força, enlloc d’un volum profús, lliurà a l’editor 52 poemes que titulà “Setanta”, els anys que feia quan el va escriure. I així s’ha editat a Lleonard Muntaner, editor, a la seva col·lecció Poesia (el
déu sap que no existim que som pura quimera fruit de ventres de marbre amb el cor estranyat i esmaperdut glatint per Alps desconeguts