marginàlies

D’aquí a unes hores es lliuraran els Premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia que, per catalanofòbia profunda de l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Palma, s’han tornat a convocar en castellà, fet que ha provocat el desprestigi dels guardons.

Dijous passat, a Can Alcover, el PEN Català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Obra Cultural Balear convocaren un acte contra aquest greuge -un més dels que s’han perpetrat i dels que es perpetraran a l’arxipèlag contra la llengua i la cultura catalanes- en el decurs del qual una trentena d’autors llegiren fragments de les seves obres premiades amb el Ciutat de Palma.

És evident que la millor de les revoltes contra aquest atac al català i als seus parlants és escriure amb l’excel·lència per objectiu i està més que demostrat que els escriptors illencs en saben prou. Però ajudaria molt que sant Sebastià volgués reviure per aplacar aquesta pesta de regressió i feixisme que vol despersonalitzar i sotmetre no només Palma, sinó totes les illes.

L’acte començà amb la lectura del següent manifest:

Manifest conjunt de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l’Obra Cultural Balear sobre els Premis Ciutat de Palma en castellà
L’any 1977, els Premis Ciutat de Palma es varen convertir en un referent per la defensa i divulgació de la llengua catalana quan es va decidir que fossin exclusivament en català, trencant així la tendència instaurada el 1958 en plena dictadura franquista. Això es va mantenir al llarg de vint-i-sis anys, en coherència amb la defensa de la llengua pròpia que posteriorment varen proclamar l’Estatut d’Autonomia i la Llei de normalització lingüística. La nostra cultura, així, també era reconeguda amb el prestigi que li conferien aquests premis de llarga trajectòria.

Malauradament, però, avui hem de lamentar els continus atacs a la nostra llengua per part de les institucions públiques d’aquestes Illes, cosa que suposa menysprear els gairebé vuit-cents anys d’història que ens agermanen amb la llengua i la cultura catalanes.

Aviat farà vint anys del dia en què Antònia Vicens, aleshores vicepresidenta de l’AELC a les Illes, demanava al Ple de l’Ajuntament de Palma que Cort revocàs la decisió de convocar els premis Ciutat de Palma en castellà. La proposta de l’AELC comptava amb el suport exprés del PEN Català i de l’Obra Cultural Balear. Afortunadament, a partir del 2007 es tornaren a convocar els premis només en català, però posteriorment, l’any 2011 es reinstauraren els premis en castellà en detriment del prestigi assolit pels premis literaris en català. Un altre pic, l’AELC, el PEN Català i l’Obra Cultural Balear varen respondre amb protestes formals i la instauració del Sant Sebastià Literari, com a acte alternatiu al lliurament dels Premis Ciutat de Palma, i el 2015 els premis es tornaren a convocar només en català.

L’any passat, en ple mes d’agost i sense consensuar-ho de cap manera amb les entitats representants dels escriptors, el nou consistori encapçalat pel batle Jaime Martínez, anunciava que es convocarien les categories en castellà dels premis, margnant el prestigi d’uns guardons que tant havia costat consolidar.

Avui, el Partit Popular ha cedit davant Vox, un partit que contribueix a radicalitzar les posicions populars en temes de llengua. Així, els atacs a la llengua pròpia han escalat amb propostes com l’eradicació del requisit d’un determinat nivell de la llengua catalana per incorporar-se a l’administració pública, la creació d’una oficina de persecució del català, l’eliminació de subvencions a entitats defensores de la llengua i la cultura pròpies o la proposta de segregació lingüística als centres educatius.

Per tot això, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l’Obra Cultural Balear volem manifestar el nostre ferm posicionament a favor de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i de la nostra cultura secular, i demanam:

1. Que les institucions públiques de les Illes Balears recuperin el respecte a la llengua catalana i la defensa d’aquesta que reconeix el marc estatutari i tractats internacionals com la Carta Europea de llengües minoritàries, un respecte que no s’hauria d’haver perdut mai.
2. Que s’aturin immediatament les agressions i la persecució de la llengua pròpia de les nostres illes des de les institucions públiques i els seus representants.
3. Que es reinstaurin els Premis Ciutat de Palma de novella i poesia exclusivament en català, per tal de recuperar el prestigi del certamen dins conjunt del nostre àmbit lingüístic.
4. Igualment, ens solidaritzam amb el moviment «La Llengua no es toca», reclamat per gairebé dos centenars de centres i entitats educatives, i reclamam que no s’implanti el projecte de segregació d’alumnes a les escoles per raó de llengua, amb la discriminació i els efectes negatius que això comportarà sobre els projectes educatius de cada centre.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l’Obra Cultural Balear ens posicionam contra totes aquestes polítiques que persegueixen la degradació, i en alguns casos la marginació fins a la desaparició, de la nostra llengua i cultura, i demanam el retorn a un consens lingüístic que no s’hauria d’haver perdut mai.

Palma, 18 de gener de 2024