marginàlies

La vida també es fa el jaç entre la porqueria en torrent, voltada de fem i nius de rata, i a les voreres dels malànimes que l’apallissen per pura diversió, com si fos un videojoc, encegades per la sang que troba la deu a ses orelles i els crits anguniosos en els ulls. La vida no es perd si va bruta, feta un rango, amb la pell encrostada i les parpelles com ventalles de verrim. La vida no deixa de ser-ho immergida en l’estupidesa general i el toc de queda dels pensaments; nedant sobre el llim impenetrable de l’arrogància dels poderosos, el tel de ceba de la imbecil·litat que crida la mort i la mar de rocs dels psicòpates. La vida es de la flor i de qui li vol mal.