marginàlies

Avui, a Bunyola, s’han celebrat les beneïdes de sant Antoni, que enguany cau en mal dia, en dimecres, comptant que a Bunyola no és festa. Per  això, per beneir les bèsties totes, queia molt lluny el diumenge 21 i fer-ho abans cau massa a prop.

A Bunyola a sant Antoni -dels ases- només el tenim present per a les beneïdes. Vull dir que no hi ha festa grossa amb el sant i els dimonis com passa a un nombre ben important de pobles mallorquins. En aquests sentit, seguim el costum dels de la Serra de ser molt mesurats a l’hora de festejar el que sigui.

Tanmateix, s’han beneït tots els animals que han comparegut precedits de la colla de xeremiers i de la Banda de Música. D’entre l’animaleria n’ha destacat en Rampó, un boc ple de seny i paciència que ho aguanta tot seràficament. Ja és gran, per ventura vell, i no es perd cap beneïda bunyolina des de fa més de dotze anys. I ha desfilat com d’ell s’esperava ornat expressament per a l’ocasió.

I parlant de les beneïdes bunyolines amb la tia Maria, que va camí dels noranta-tres anys, he sabut que temps enrere, quan pel poble encara hi havia muls, mules, ases, someres, carros i altres elements i animals de feina de l’agricultura de muntanya, per sant Antoni tota aquesta fauna de tir, en honor a sant Antoni, “duia coure”, és a dir, una “campaneta d’aram o de bronze que duen penjada pel coll les bísties en certes ocasions”, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear. Aquest tresor de la nostra llengua explicita que a Valldemossa el duien, precisament, per les beneïdes de sant Antoni. I ara sé que a Bunyola també.