marginàlies

Obre la capsa del medicament amb la màxima cura, com si desactivés un paquet bomba, desplega lentament el prospecte en acordió i el troba extremadament llarg i descortesament estret. No ha pogut resistir la temptació de mesurar-lo: 59×14 centímetres. Està escrit en castellà, res de nou, per les dues cares i en un tipus ben llegible de lletra.

“Llegeixi detingudament el prospecte abans de començar a prendre aquest medicament, perquè conté informació important per a vostè”.

Desconcertat, pren l’advertiment com una amenaça; com si li diguessin que si té el valor de prendre’l, s’haurà d’atendre a les conseqüències, cap d’elles favorable. Com si les píndoles, lluny de ser analgèsiques, ho tinguessin tot per torturar-lo. I la metgessa, després d’haver-lo escoltat amb atenció, d’haver-li fet les preguntes que ha considerat pertinents i d’haver-lo explorat, li ha dit que amb aquell medicament, ben aviat notaria millorança. I doncs?

Què és el medicament i per a què s’usa; que cal saber abans de començar a prendre’l; com s’ha de prendre; possibles efectes adversos; conservació; contingut de l’envàs i informació addicional.

Com més llegeix, més s’adona que és a punt de prendre metzina. Per enlloc no troba els efectes beneficiosos, ans al contrari: els adversos ocupen gairebé un quart i mig del prospecte.  El mareig i les nàusees, són els més benignes. Mal de cap, agitació, confusió, canvis d’humor, depressió, malsons, al·lucinacions, dificultats respiratòries, convulsions, deliris, trastorns de la parla, canvis a l’estat mental, pressió arterial inestable…

Quan arriba a la fi del prospecte, que indica que la data de la darrera revisió és del gener de 2022, es demana si en 2 anys no poden haver augmentat les adversitats. I és en distreure’s amb el logotip del fabricant, que marca el final d’aquella mena de conte de terror, que s’adona amb una claredat esborronadora que ja no té mal, que la punyida endimoniada a la part externa de la cuixa esquerra en estirar-la o en flexionar-la que sent des de dissabte ha desaparegut del tot; que no cal prendre res.

I amb la màxima precaució, torna a plegar el prospecte i, juntament amb els dos blísters, el retorna a la capsa que no sap on ha de posar perquè deixi d’amenaçar-lo, per no pensar més que segueix sent un paquet bomba.