No acaba d’agafar el fil a la pel·lícula que el seu amic cinèfil li ha recomanat fervorosament i no sol equivocar-se. Veuràs com tracta el canibalisme, li ha dit, i tanmateix aquesta vegada no li arriba res on agafar-se, cap singlada que el tregui del tedi. No considera que els actors es creguin el que
Marga[lida] Prohens ahir a Madrid, la seu central -o la matriu- del seu partit, va dir: “Els que fan de la llengua una batalla política arriben a generar una desafecció cap a la llengua pròpia”. Això, traduït a llenguatge conservador illenc, vol dir que els que maldam per fer respectar el català, la nostra llengua,
En veure la carta en el batiport de ca seva va somriure per matisar l’eufòria que l’envestí davant aquella troballa. Feia tant que no rebia una carta per correu ordinari que no fos del banc o de publicitat diversa! Anys, segurament. I li sabé greu que no dugués segell: una etiqueta amb la sucursal des
El setge al català i als seus parlants que han decretat des que controlen absolutament el poder l’extrema dreta i la dreta més extrema a les Illes Balears -el mateix que al País Valencià i a l‘Aragó- a més d’atiar amb una força descomunal l’odi a la catalanoparla, de fer miques els drets lingüístics de
Laura Santos Fernández és psicòloga, opositora a Guàrdia Civil i àrbitra de futbol; l’ordre no importa. Dissabte passat arbitrava el partit d’alevins entre la Unió Esportiva Petra i el Club Cardassar. En un moment determinat del partit, va amonestar l’entrenador del primer equip, Miquel Santandreu, per protestar una decisió seva. L’entrenador protestà en català i
Avui, festa de santa Eulàlia, patrona de Barcelona i de Santa Eulària del Riu, a Eivissa, fa 215 anys que va néixer a Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra, Charles Darwin, el naturalista de l’evolució de les espècies basada en la selecció natural, teoria que va concebre el 1838. Per això, avui és el Dia Darwin, per reivindicar
Si plogués tant com vent fa ara mateix sortiríem de la sequera crítica, encara que no de la set ni de la terra exhausta; ni dels criminals que neguen l’aigua a qui no en té per no compartir color, ni pàtria, ni llengua, ni interessos. Ni tampoc no ens desempallegaríem, si diluviàs com es mereix
Què flueix per dar vida i què s’estanca a l’ombra d’un caragol negre. Què hauria de fluir i s’entesta a ser estany pudent i corrosiu. Quines llars es desnonen o s’enrunen i quins palaus romanen intactes segles i segles. Què pot davallar del cel per desprotegir-nos i quins gasos tòxics emergiran de l’ou de la
Què et reserva, la vida? No ho és més, vida, amb espelmes que s’encapritxin de les estilogràfiques i del vol no programat de les paraules? Davallen sense pressa fins a un llac que vol ser tinter els cristalls de la mirada, la lletrada de la correguda, la lletra lligada, el cansament del relat, el discurs
Avui és el dijous llarder -o jarder- o gras, el darrer abans de l’inici de la quaresma, que començarà dimecres vinent. Dijous greixós, per tant, de segons quins excessos en la menja. No cal dir que avui comencen els dies de les disfresses. A moltes escoles els estudiants petits i grandolassos hi ha anat disfressats.
Li agrada conduir amb fosca i no en sap espinzellar els motius. S’hi sent còmode, senzillament, perquè creu que els altres conductors s’hi miren més, van més alerta, hi posen els cinc sentits menant els automòbils cada cop més amples i potents; i més segurs, diuen. A les sis i poc del matí la fosca
La roba estesa crida l’atenció tafanera. Rere el seu posat d’espantaocells hi amaga punts d’incitació a fer-se una idea de qui la du i de remoreig subtil de xiuxiuejos i secretejades. Deixades a l’oratge o al vent, dels fils d’entendre estant, afermades per les gafes o les agulles, les peces per eixugar sembla que vulguin
La sequera de bona part del Principat escarrufa i espanta. Ja han començat les restriccions a les llars, a la indústria i al camp, i retornaran, segons sembla, els vaixells cisterna. Poca broma. No plou i no sembla que vulgui ploure en breu; algú deu veure en el canvi climàtic un càstig diví per qualsevol
Roba blanca de llit estesa a la calm a gens tensa del primer diumenge de febrer que més voldria veure boleiar roba d’herbassa o de veixí. I contemplant que no fa gens d’aire eixugador, a les portes de la caiguda de la rosada, hom pensa que ja no s’usa la roba de rentar i portar,
Avui fa 162 anys que va néixer a Manacor Antoni M. Alcover i Sureda, qui va ser considerat apòstol -segurament per la seva condició de clergue- de la llengua catalana. D’ell va néixer l’obrassa del Diccionari Català-Valencià-Balear que no va veure acabat. Feiner incansable, polemista punyent, caparrut extrem, de tracte poc afable, els catalanoparlants seguim