marginàlies

Una de les factures més cares que ens presenta el temps és l’oblit, el descuit dels instants que tant importen i que resten lluny de tot, inabastables, fent part de la llum anèmica. Desatenem l’existència dels detalls dels instants que ho conformen tot i així la vida es tuda i no sap vagar, es deixa perdre per la intempèrie, que no està mapada, i es converteix en somni somniat, en fantasma maldestre. Per ventura és ver que és d’enzes dormir quan la lluna és plena i que la solitud mai no es rendeix ni coneix la derrota. Qui sap si el  millor recer per al desassossec que no cessa sigui el lloc on s’arreceren les papallones quan tempesteja. Ho diu el vell rondinaria a la caixera del supermercat que sempre li fa cas: on no hi arriba la paraula, hi arriba el dit de l’infant que l’apunta meravellat i eufòric.