marginàlies

Vora el llac Tiberíades, un nom que de sempre m’ha semblat propi de conte infantil amb gnoms, follets i tota mena d’éssers de naturaleses diverses i divertides, segons l’evangelista Joan, Jesús va demanar per tres vegades a sant Pere si l’estimava més que als altres, al que, també per tres vegades, Pere va respondre que ell, Jesús, ja sabia que l’estimava molt més que als altres. I Jesús, finalment, li digué: “Pastura les meves ovelles. T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols. Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir, segueix-me”.

És un passatge evangèlic que record cada vegada que veig una guarda d’ovelles i en cada ocasió em dic que aquesta actitud de voler ser més estimat que res ni ningú casa poc amb la lliçó darrera que diuen que el de Natzaret va donar als seus deixebles, això d’estimar-se els uns als altres com ell els estimà, sense cap mena de prelació.

La veu diu: “Pastura les meves ovelles” i em veig a mi mateix reflectit en qualsevol d’elles, sentint-me ella, car per molt que ens revoltem esburbadament, no sortim mai del ramat, de la tribu o del sistema.

Pastura les ovelles del sistema, Pere, per ventura diria ara un nou messies. I més en aquests temps crítics -si més no en crisis molt greus que posen en perill la supervivència i tot- en què la intel·ligència artificial amenaça la natural, raó per la qual cal posar-li límits, no fos cas es rebel·li i acabi sentit la força de la ràbia, l’enveja, la gelosia i la matera, i actuant en conseqüència com fan els intel·ligents, diuen, d’entre les espècies animals.

Tan bo de fer que seria usar la intel·ligència natural per evitar les collonades del dia, de l’instant que desaprofitam i deixar de tocar allò que no sona a una condició humana cada cop més líquida, més gregària, més ovella.