marginàlies

Diu George Steiner a “George Steiner, l’hoste incòmode. Entrevista pòstuma i altres converses”, de Nuccio Ordine, editat per Quaderns Crema i traduït per Jordi Bayod: “Un llibre ha de ser una destral per clavar-la al mar glaçat que hi ha dins nostre”.

De primeres, colpeix, la sentència, esfereeix i tot, però de seguida t’adones i sents que és així; que ha de ser així; que hauria de ser així. És per això que no costa gens imaginar-se ser dins un tren sense destí ple de llibres-destral per no defugir ni un sol instant el compromís en ferm amb el coneixement i evitar de totes totes “el gas metà del tedi”.

També diu: “Tots som hostes de la vida, tots hem estat abocats a la vida més enllà de la nostra voluntat i de la nostra comprensió. Ara comencem a ser tristament conscients que som hostes d’un planeta destrossat”. Impecablement galtejador.

I sobre les llengües, ara que a l’arxipèlag el Govern torpedina el català, la llengua pròpia, i els drets dels catalanoparlants: “… també les llengües omplen un nínxol en la consciència humana i tenen dret de sobreviure. Matar una llengua és com eliminar per sempre més una espècie animal o vegetal, o com destruir els paisatges que ens envolten”.

Pels nostres verals illencs fa una eternitat que destruïm el paisatge que ens fa ser com verament som.