marginàlies

Ens hem de fer lloc en el silenci i mirar qui mira el que el fa fruir, escoltar qui escolta allò que l’apaivaga, percebre nítidament la fugida lenta del moix que no aixeca ni mica de fressa, no perdre detall als pensaments profunds de la falguera, deixar entrar en els somnis qui vulguem perquè en pugui fer l’acta notarial i ens creguem les somniades com creim amb la maldat que devasta, llegir en els ulls de qui llegeix amb el ventre perquè en quedin penyores, seguir la punta de la ploma de qui escriu per fer-li dir allò que pensam sense posar-hi filtres ni sedassos, sentir com la pell s’escata i deixa l’escama penjant a la cella, fugir del tedi que ens assetja i de la mediocritat que ens dessagna lentament i implacable, cantar qualsevol dels rèquiems que hem heretat i capaços d’encendre els sentiments més remots per fer-nos el ferm propòsit de callar el que calgui perquè tot sigui dit sense cap malentès.