Vora el llac Tiberíades, un nom que de sempre m’ha semblat propi de conte infantil amb gnoms, follets i tota mena d’éssers de naturaleses diverses i divertides, segons l’evangelista Joan, Jesús va demanar per tres vegades a sant Pere si l’estimava més que als altres, al que, també per tres vegades, Pere va respondre que
La vida també es fa el jaç entre la porqueria en torrent, voltada de fem i nius de rata, i a les voreres dels malànimes que l’apallissen per pura diversió, com si fos un videojoc, encegades per la sang que troba la deu a ses orelles i els crits anguniosos en els ulls. La vida
Obre la capsa del medicament amb la màxima cura, com si desactivés un paquet bomba, desplega lentament el prospecte en acordió i el troba extremadament llarg i descortesament estret. No ha pogut resistir la temptació de mesurar-lo: 59×14 centímetres. Està escrit en castellà, res de nou, per les dues cares i en un tipus ben
Avui, a Bunyola, s’han celebrat les beneïdes de sant Antoni, que enguany cau en mal dia, en dimecres, comptant que a Bunyola no és festa. Per això, per beneir les bèsties totes, queia molt lluny el diumenge 21 i fer-ho abans cau massa a prop. A Bunyola a sant Antoni -dels ases- només el tenim
Una de les factures més cares que ens presenta el temps és l’oblit, el descuit dels instants que tant importen i que resten lluny de tot, inabastables, fent part de la llum anèmica. Desatenem l’existència dels detalls dels instants que ho conformen tot i així la vida es tuda i no sap vagar, es deixa
si deixes ta casa per sempre més enderroca-la no vulguis deixar-la en agonia esperant la runa
La pluja tant menuda encara deixa amb set la terra que no és a temps de fregar-se els clivells que la martiritzen, que s’obstinen a convertir-la en ermàs mineral incapaç de salivar. Ho observa amb atenció ferrenya qui es delita llegint tankes de més de cent mil anys, com aquesta de Bisbe Henjō, Yoshimine Munesada:
Ens hem de fer lloc en el silenci i mirar qui mira el que el fa fruir, escoltar qui escolta allò que l’apaivaga, percebre nítidament la fugida lenta del moix que no aixeca ni mica de fressa, no perdre detall als pensaments profunds de la falguera, deixar entrar en els somnis qui vulguem perquè en
Diu George Steiner a “George Steiner, l’hoste incòmode. Entrevista pòstuma i altres converses”, de Nuccio Ordine, editat per Quaderns Crema i traduït per Jordi Bayod: “Un llibre ha de ser una destral per clavar-la al mar glaçat que hi ha dins nostre”. De primeres, colpeix, la sentència, esfereeix i tot, però de seguida t’adones i
En plena becaina el retorna l’avís del mòbil que li acaben d’enviar un missatge de text. No s’acaba d’acostumar a apagar el telèfon quan fa l’horeta i maleeix la manca d’avés cada cop que un avís o una trucada l’hi tira en l’aire. Vuit minuts escassos de dormida magra. Molest, agafa el telèfon i llegeix:
Encara no fa fred, però ja escriu amb les mitenes de colors vistosos teixits per la dona que cuidà sa mare durant tres anys, des que començà a anar fluixa de cames fins que morí, aviat farà cinc anys. No l’ha tornada a veure més, a n’Eulàlia, la cuidadora de sa mare. L’endemà del funeral
El vent primer de l’any sembla tret d’alguna estrofa desconeguda del cant de la sibil·la. Té molt d’apocalíptic encara que el foc li guanyi en determinació i malvestat. No es pot dir que sigui profètic ni figura a cap plaga bíblica o similar, però enfolleix els sentits, els ramells, les plantes i la companyia dels
El pas dels Reis d’Orient per Bunyola no ha pogut ser més positiu: s’han recordat de tots els infants, fins i tot els que són víctimes de les guerres, la fam i l’abandonament, i per a tots ens han duit una de les coses més desitjades des de fa mesos: la pluja. Quan han acabat
Avui és sant Ferriol d’Usès i tot d’una m’ha fet pensar en “El ball de sant Ferriol”, que a Mallorca coneixem més per “Jo i un pastor”, aquells que vivien d’amoretes. “Ara ve sant Ferriol / ballarem si Déu ho vol”, diu la cançó, i de sempre em va semblar un nom estrany, ja que
es ret la llum a la pua d’aigua perquè callin els ulls mentre la tinta es fa mur i es constitueix la llum freda que deixarem en herència a qui entén el silenci sense cap renou per companyia sal a l’alba tirarà la flor que fuig per desfer les cadenes d’or i escriure amb els