Deia que sols aconseguiria ser quelcom si anava arreplegant tothora detalls de llum. Padrastres, deia amb aquella veu de cavorca que ho omplia tot, d’aquesta vida de colors sempre nova, sempre sàvia, sempre a punt d’escometre’t per comprometre seriosament la mirada vera i nítida. No es cansà mai de manifestar que volia ser quelcom menut
En el congrés del Partit Popular de les Illes Balears celebrat el passat cap de setmana, Joan Flaquer, que en presidia la mesa, en començar la presentació dels resultats electorals en català, va ser escridassat per un grup de congressistes que li exigien que parlàs en espanyol. No consta que Flaquer s’hagi dirigit a l’Oficina
Quan les paraules no fan més que nosa entre dues veus enrugides que reneguen, l’estupidesa fa llepadits del coneixement. I l’absurditat –talment un santbernat obès- ofega la cel·la monacal de l’eufonia. Acceptem que la parla no acaba d’ajustar-se ni a les necessitats ni als glatiments humans. Per a aquests vertebrats amb ínfules d’excel·lència i les
Casimir fa set anys que va de rota batuda. Diu que una dona, jove en el seu moment i espectacular, n’és la causant.. Se n’enamorà com un adolescent. Perr ella deixà l’esposa i els dos fills, i quan se n’adonà l’havia plomat deixant-lo a l’estacada enganxat a l’alcohol i esporàdicament a la cocaïna. Té cinquanta-nou
El vent apropa els lladrucs dels cans sobergs que volen ser udols de llop amenaçadors. Mostra els ullals, el vent, tot espantant els jardins que començaven a florir i despentinant la testa dels estugosos que es fan els desmenjats amb talent. Hom diria que la nigulada que repta el sol presenta les carasses dels indesitjables
La insòlita beutat de la tristesa asseca la boca abans de besar la tova emoció de la intempèrie. La tristesa és la matèria grisa i prudent dels desvaris de la sang que voldria seguir nodrint quimeres sense l’amatença constitutiva de les venes que li fan de llitera. La tristesa hauria de ser xerraire i no
Per anit, el meteoròlegs preveuen per Mallorca molt de mal temps, amb probabilitat de nevades i tot. Ningú no ho diria amb el bo que fa just ara, al migdia, però ja se sap que el temps té el cap trabucat. Era tan encomanador de calma, el dematí, que convidava a passejar, a fer-se Palma
Se sent tan escarit i poc cobdiciós que es deixa prendre per l’oratge silent que passa sense cap mica de juguera. I a comptes de transformar-se en muricec per poder tastar la sang nodridora dels somnis, s’encanta amb el primer minut en punt que li enrosa les galtes. Les voluntats són caríssimes, es lamenta, i
Seria tan bell viure sense pensar-hi! Conservar intacte el costum ingènit del fred i l’efecte. I poder caminar sense haver d’anar enlloc expressament, amb la veu per calcetí i la llengua per sabata curosament llustrada! Seria tan vividora la bellesa dels espais, dels tactes i de les converses si ens deslliuràssim de la beneitura! Seria
Els llibreters mallorquins presents a la 21ena Setmana del Llibre en Català, anit, en el recinte de la fira, reteren homenatge a Jaume Adrover i Noguera pels seus anys i afanys dedicats a la distribució de texts. Conscients, però, que els llibres omplen només una part de la vida titànica d’aquest puigpunyentí que ha arribat
El mestre de quan tenia deu anys era un malcarat mutilat de la Guerra, dels que donava tandes de garrot per qualsevol insignificança. Parlava un castellà rudimentari i agallegat, i no volia sentir a parlar en mallorquí, que era bàrbar i vulgar. Ha somniat amb ell, anit, no recorda què exactament però res de bo,
Ja no queden illes recòndites, exuberants i inhabitades per naufragar-hi, diu el geni esquàlid que surt de la llauna de sardines. Ni escriptors a sou disposats a reviure aventures setcentistes, a fer de Dafoe del vint-i-u, insisteix l’esperit multicolor, reconvertint les cuites salvatges d’un aïllat amb el seny begut en material d’autoajuda. I encara menys,
Els camins s’asilvestren, s’encuneten i s’analfabetitzen acceptant la militarització del seny, que vol posar guerrera als sentiments. Pacificam la cremor del desig quan reclama atenció perdurable. Pretenem, sense èxit, torpedinar el temps, que tot s’ho mira amb indulgència des de l’arenal en què hem convertit els espais naturals de les besades. Miram sempre enfora, lluny,
Digué ahir Jaume C. Pons Alorda en la inauguració de la 21ena Setmana del Llibre en Català de Palma: “La setmana del llibre en català demostra que no només la gent va a cercar llibres sinó que els llibres, i tota la gent que viu al seu voltant (autors autores, editors editores, llibreters llibreteres) surten
Necessita escriure a mà. Veure com les paraules van sent sinuosament seguint la camada incerta del cervell al cap dels dits que mouen l’estri d’escriptura. Azrael, així signa les seves burotades -com diu als seus caramulls de papers manuscrits- necessita tirar el cap i els ulls encataractats sobre el paper en blanc i veure com