marginàlies

Els camins s’asilvestren, s’encuneten
i s’analfabetitzen acceptant
la militarització del seny,
que vol posar guerrera als sentiments.
Pacificam la cremor del desig
quan reclama atenció perdurable.
Pretenem, sense èxit, torpedinar
el temps, que tot s’ho mira amb indulgència
des de l’arenal en què hem convertit
els espais naturals de les besades.
Miram sempre enfora, lluny, oblidant
que més enllà de les mans i dels mots
res no és possible, tot és incertesa.