marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de març de 2010
0 comentaris

AIXAMFRANT

La insòlita beutat de la tristesa
asseca la boca abans de besar
la tova emoció de la intempèrie.

La tristesa és la matèria grisa
i prudent dels desvaris de la sang
que voldria seguir nodrint quimeres
sense l’amatença constitutiva
de les venes que li fan de llitera.

La tristesa hauria de ser xerraire
i no aquesta responsabilitat
virtuosa en excés que posa a prova
la musculatura del sentiment.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.