marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 de març de 2010
0 comentaris

ELOGI DE LA INCULTURA

En el congrés del Partit Popular de les Illes Balears celebrat el passat cap de setmana, Joan Flaquer, que en presidia la mesa, en començar la presentació dels resultats electorals en català, va ser escridassat per un grup de congressistes que li exigien que parlàs en espanyol. No consta que Flaquer s’hagi dirigit a l’Oficina de Drets Lingüístics per denunciar aquesta claríssima –i gravíssima- agressió. Hauríem de  valorar, per tant, la necessitat que aquesta Oficina pogués actuar d’ofici. Tota manera, que
sàpiga que al telèfon 902 075 052 l’atendran degudament.

O accedint a http://dretslinguistics.blogspot.com/. És clar, diran amb la boca petita alguns confrares seus, que no eren radicals, aquests vociferants irats que se sentiren vexats en sentir que s’hi dirigien en llengua bàrbara, on vas a parar! Ni forassenyats amants del terror i de la corrupció ideològica, què dius, bojarro! De fet, don José Ramon Bauzá, el president electe del PP-IB, en una entrevista antològica de Pep Verger en el dBalears (Diari de Balears) de dilluns dia 8 d’aquest mes de març, sortia en defensa d’aquests modèlics ciutadans pepeibers dient textualment: “Personalment, sempre he pensat que la llengua ha de ser una eina de comunicació, però mai una arma per llançar contra algú”.

Aleshores, aquests correligionaris seus, no usaren el castellà com un totxo contra Flaquer? I cinc preguntes més enllà rebla el clau: “És necessari no crear problemes on no n’hi ha i que la gent es pugui  expressar lliurement en qualsevol de les nostres llengües”. El PP-IB, per tant, practica amb l’exemple, com es veu, no deixant que els seus dirigents parlin en català en públic.

Tota manera, don José Ramón Bauzá, en aquesta mateixa entrevista també deixa clar que no sap ben bé quina és la llengua pròpia de les Illes Balears, o si més no que aquest parlar idiosincràtic li provoca erupcions a la consciència. Pep Verger li exposa que fa uns anys el PP tenia assumit amb naturalitat que a Mallorca es parla el català i li demana si ell ho assumeix així. La resposta inicialment fa petar de riure però ben aviat, en parar-hi prou esment, les rialles s’envinagren en percebre’n el deix de misèria que destil·la: Jo assumesc que nosaltres aquí deim moix i no diem gat, que deim tassó i no got… Això és el que jo assumesc. Si això no és apologia de la incultura i del descervellament…  Però, és català el que parlam o no?, el repta Pep Verger. És mallorquí. Per mi és mallorquí.

Ens en sortim i l’encertam si deim que és patètic?. Pensant així de tèrbolament i dient en conseqüència; vivint realitats que no toquen de peus a terra, s’entén que don José Ramón vulgui derogar el Decret de Mínims –que va fer un govern del seu partit- perquè s’ha transformat en un decret de màxims. Vol dir el nou president del PP-IB que, om és públic i notori, a les illes el castellà no treu cap aixafat pel català i  les seves imperials botes.

No se sent gens, el castellà, ve a dir el batlle de Marratxí, ni al carrer, ni a la  televisió, ni als palaus de Justícia, ni a les prefectures de policia, ni als magatzems i botigues. Els castellanoparlants com ell són perseguits i vexats per les hosts catalanoparlants que inoculen la seva  llengua salvatge a foc i a sang. Tot plegat, científicament esquizofrènic, en no ser que don José Ramón  consideri, personalment, que en mallorquí s’ha de dir “de locos”.

No puc acabar sense transcriure  literalment la pregunta i la resposta sobre l’escridassada a Joan Flaquer amb la que començava. Pep Verger li diu: “Dissabte, quan Joan Flaquer inaugurava el congrés, un grup de militants l’escridassà dient que parlàs en espanyol”. Resposta del president del PP-IB, don José Ramón Bauzá: “En Joan ho va dir molt bé: nosaltres som bilingües i tenim la riquesa de xerrar dos idiomes. El que hem de fer és practicar la llibertat. En Joan va xerrar una estona en mallorquí i una altra estona en castellà, però això és normal”.

La veritat és que ens volen fer parar bojos: com tothom sap, a les illes Balears xerram dos idiomes a l’hora, un botet aquí i un saltito allá. Alerta, però, que parlam de dos idiomes, perquè, de llengües, només en tenim una, els balears, com la resta de mortals continentals. Els altres partits polítics illencs, també pensen doblement i hi parlen? Per això, no li han de receptar res, a don José Ramón?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.