marginàlies

Seria tan bell viure sense pensar-hi!
Conservar intacte el costum ingènit
del fred i l’efecte. I poder caminar
sense haver d’anar enlloc expressament,
amb la veu per calcetí i la llengua
per sabata curosament llustrada!
Seria tan vividora la bellesa
dels espais, dels tactes i de les converses
si ens deslliuràssim de la beneitura!
Seria tan espaterrant avançar
el temps per l’esquerra, com correspon,
i esperar-lo d’asseguts passats tres pobles!
I cloure els ulls burletament per riure’ns
a plaer de tanta polidesa vàcua,
de tantes i tantes decències bàrbares!