marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
LLETRA VELLA
Necessita escriure a mà. Veure com les paraules van sent sinuosament seguint la camada incerta del cervell al cap dels dits que mouen l’estri d’escriptura. Azrael, així signa les seves burotades -com diu als seus caramulls de papers manuscrits- necessita tirar el cap i els ulls encataractats sobre el paper en blanc i veure com n’omple l’espai amb la seva grafia lil·liputenca. Tan se val si escriu insensateses: ell vol construir històries en paper amb la mà trèmula i el cap esvalotat. Històries i altres pensaments semblants als que ha llegit amb la mateixa punció i l’han colpit o afligit. La vellesa no ha parat els peus a aquesta compulsió escriptora i cada horabaixa, en haver becainat una estona a la sala de la televisió de la residència, ell i els seus vuitanta-nou anys pugen a la seva cambra i escriuen raig seguit.
“… fer versos, vull, per dir el nom de l’impossible o per atansar-m’hi el suficient per assegurar que no és cap quimera. Vull fer versos per festejar el caos, l’atracció de l’abisme, la hipocondria del benestar. Signar la pau impura amb un vers aguinavetat que faci sang de la beneiteria. Mai no claudicaré; mai no renunciaré a cercar el lloc precís per a un punt i coma. Escriure lentament i clara, amb la mà feta dalla, per entrebancar el discurs del cap dels corsaris que han pres el comandament del poble. Em cal escriure per distingir-me de l’esclau, del servidor, de qui serveix engiponant l’orgull. Escriure ulls clucs, si car, per donar forma al plany o al crit de vell que espera, només espera, i vol fugir de l’estupor, del tedi…”
I s’atura, qui es firma Azrael, i col·loca el manuscrit en el caramull dels papers per desar. I es lamenta que ja no li queda temps per ordenar-los.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
m’agrada molt
“… fer versos, vull, per dir el nom de l’impossible o per atansar-m’hi el suficient per assegurar que no és cap quimera. Vull fer versos per festejar el caos, l’atracció de l’abisme, la hipocondria del benestar.
Petons.