marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 de març de 2010
0 comentaris

LLADRUCS SOBERGS

El vent apropa els lladrucs dels cans sobergs que volen ser udols de llop amenaçadors. Mostra els ullals, el vent, tot espantant els jardins que començaven a florir i despentinant la testa dels estugosos que es fan els desmenjats amb talent. Hom diria que la nigulada que repta el sol presenta les carasses dels indesitjables
amb poder esporuguidor. Com s’enreda la misèria per les façanes dels palaus! Ai d’aquell que s’afanya a moure muntanyes menystenint la fe i els que l’atorguen!

Els remolins omplen de juguera els caminals enlairant la brossa i la pols de terra magra i indignada. Encara admet més aigua, el terrol. Les ovelles observen impassibles els capets de fibló. Ni xuclant-los, s’immutarien. La llana que s’ajeu a contrapèl no els fa somriure, que ja és dir. Els xais, si no fossin tan confiadament toixos, brodarien el ball dels ignorants. Ai d’aquell que per no voler pegar cop de puny a la taula, es dóna als cans sobergs de l’escriptura.

ADMONICIONS DE TEULADER
16.06.2011 | 12.01
A TOCAR DE LA MAR
03.01.2016 | 5.04

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.