marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

General

DE DAPHNE DU MAURIER A LA SENYORA DANVERS

13 de maig de 2020

Avui fa 113 anys que va néixer Daphne du Maurier, autora, entre d’altres, de la novel·la «Rebecca» que Alfred Hitchcook va convertir en pel·lícula el 1940; fa, per tant, 80 anys i ningú no ho diria. D’aquesta pel·liculassa el que més record és la por gens diluïda que em feia -i segurament encara em faria

Llegir més

FELIÇ AQUELL QUE NO ATRESORA RES

23 d'abril de 2020

Els llibres no es faran seus els carrers, avui, i tant de bo la seva festa prengui, ni que sigui momentàniament, el protagonisme al martelleig anguniós de les noves de la pandèmia que sembra d’oblit la memòria dels que no l’han pogut esquivar i hi han deixat la vida. I tanmateix el que ens cal

Llegir més

EL CAMÍ SENSE RAMAT NI ESQUELLA

9 de novembre de 2019

Mentre anava a comprar el quemullar i el fred em recordava que ben aviat desapareixeran les primaveres, una cançó que té cinquanta anys i és ridícula, si va a dir ver, cantada per un grup britànic, Rare Bird, m’entretenia la pensa, que sempre està disposada a vagarejar pels ravals de les beneitures i les insipideses.

Llegir més

EL TALENT I ELS AMANTS

25 de novembre de 2017

S’atansa el desembre, la darrera passa per cloure un any d’espines i fang, de criminals i de sequera. Acaba l’any amb les espatlles caigudes, desganat i rebaixat o ribotat per la toixesa que imposa el poder de sempre sense trobar excessiva resistència. I per més refotre, escassegen els esclata-sangs impedint que els cercadors puguin presumir

Llegir més

ELS VERBS DEL 155

25 d'octubre de 2017

El nombre 155 s’està convertit en el nombre més conegut i més per fer. Sembla que obre moltes possibilitats i cap d’elles favorables a res de bo. Per això, en estar en construcció, ens pot servir repassar els principals verbs que li serveixen de base sòlida. N’hi ha més i igualment substancials, però com a

Llegir més

EL TREN DEL TALLAUNGLES

29 de setembre de 2017

El soroll d’un tallaungles en el vagó del tren que espera l’hora per partir, no pressagia res de bo. No és el millor lloc per fer aquella feina, pensa el passatger vestit impecablement que té una reunió important que ha preparat fins al mínim detall. Sí que reacciona una jove que increpa qui es talla

Llegir més

LA CALMA QUE ES POSA A L’ESTANÇA

1 de desembre de 2016

La nit, avui, no es precipita. S’estén sense deixar racons amb la lentitud necessària per no témer-la i assumir-la. El campanar es permet un punt d’arrogància i, esplendorós, es retalla en les clarors últimes del crepuscle del barri vell. Els amants, silents, s’amanyaguen i l’ardor del desig embauma el jardinet de ca les monges, que

Llegir més

FARCELLONS DE PARAULES

29 de setembre de 2016

Els records es converteixen en farcellons de paraules que es llencen de cap al mar sens tenir por del naufragi. Així fan els últims versos del poema que travessa la cinta roja del llibre. El punt indica el sud-est i en eixa direcció no hi ha ningú per girar el full i seguir llegint: Fitadora

Llegir més

QUELCOM DE MI

9 de setembre de 2016

Quelcom de mi se’n va amb el desig de pluja, rere els pensaments arriscats dels que viuen lluny de remeis i de la civilitat que rebenta el sossec. El temps recobra el color en sortir de la ciutat encantada de la runa i de la pols de la mendicitat. Quelcom de mi se’n va amb

Llegir més

LA BONA GENT

31 de març de 2016

La bona gent no és la millor, car d’aquesta només en trobam a les rondalles i en els llibres, però sí la més necessària perquè solen facilitar la vida als altres i la miren -a la vida- amb la murrieria als ulls, la parla a les mans i la sensibilitat a la pell. De bona

Llegir més

SE’N VA EN GORI MIR, COM EL FEBRER

29 de febrer de 2016

En Gori Mir ha partit aprofitant que el febrer també fugia tot deixant-nos sols amb les seves reflexions i anàlisis. Dol molt veure com se’n van homenots, constructors de somnis, enginyers d’activisme, esbrossadors d’àgores i altres deixondidors de ciència i de consciència. No cal haver-lo conegut personalment per fer-se càrrec de tot el que ens

Llegir més

AIXÍ AL CONSOLAT COM ES DIU A MADRID

4 de maig de 2015

Proclama l’impresident Bauzà que “Ciudadanos” és un partit d’esquerres perquè proposa apujar impostos i legalitzar les drogues toves, i que “Podem-Podemos” és una formació radical que només cerca rompre el sistema. Dels altres partits que formaren el darrer pacte n’amolla pestes, evidentment, tot culpant-los de l’endeutament que patim. Per tant, segons la conclusió impresidencial, “de

Llegir més

FER ANYS VORA EL MAR

28 de febrer de 2015

Faig anys ben acompanyat vora el mar que avui no reflecteix la incomoditat del temps tot deixant-se endur per la juguera abissal que cerca llépolament la llum que enyora. S’encresta amb més burreria que força; bat a la mala el rocam que voldria ser penyal i no per fer escuma danyosa, sinó per demostrar a

Llegir més

EL CAMÍ ENTREBANCAT DE L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE LES ILLES BALEARS

5 d'agost de 2014

El músic Josep Vicent acaba de ser despatxat com a director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB). Vicent substituí Salvador Brotons a començaments de l’any 2013, sortida que, igualment, va ser polèmica perquè a Brotons se li va comunicar la destitució telefònicament poc abans de presentar públicament Vicent com el seu substitut. Oficialment

Llegir més