marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de març de 2010
0 comentaris

RECONEIXEMENT A JAUME ADROVER

Els llibreters mallorquins presents a la 21ena Setmana del Llibre en Català, anit, en el recinte de la fira, reteren
homenatge a Jaume Adrover i Noguera pels seus anys i afanys dedicats a la distribució de texts. Conscients, però, que els llibres omplen només una part de la vida titànica d’aquest puigpunyentí que ha arribat a la vuintantena, convidaren per parlar de la seva activitat culturalment agitadora en Carles Molinet, actor, productor i director teatral, i Antoni Serra, escriptor en i d’una terra inexistent, com acostuma a dir. Si va a dir ver, seguint el raonament del solleric, la grisor de Mallorca durant els anys seixanta, setanta i vuitanta del segle passat, hauria acabat en foscor atuïdora si no hagués estat per persones d’empenta, i coratjoses, com Jaume Adrover que plantaren cara a la dictadura i hi obriren espieres de cultura, és a dir, de llibertat.

Del seu impuls, compartit amb altres esperits altament inquiets i compromesos amb aquesta terra com Josep M. Llompart o Jaume Vidal Alcover, varen néixer les Aules de Poesia, Novel·la i Teatre, veritables classes de transgressió o sacsades per sortir de la inòpia. Molts dels convidats a aquestes tertúlies que venien de fora, romanien a can Jaume, la qual cosa convertí ca seva en una meva d’àgora on hi paraven bona part dels delerosos d’aire fresc. És així que en el menjador de ca seva i amb una trentena d’espectadors es projectà per primera vegada a Mallorca “Viridiana”, la pel·lícula de Luis Buñuel que el 1961 guanyà la Palma d’Or del festival de cinema de Canes. Jaume Adrover, sobre aquesta pel·lícula, digué que: “els rumors deien que a Espanya només n’hi havia dues còpies: una la tenia Franco i l’altra l’Església. Idò nosaltres devíem tenir aquesta”. Entrant en els anys vuitanta passats, des del 1981 al 1990, Adrover dirigeix el Festival internacional de teatre de Palma, una empresa de gran calat de la qual en germinaren la major part de les companyies, factories o productores teatrals de Mallorca que encara ara es mantenen en actiu. En reconeixement a aquesta tasca d’agitador –o d’atiador- cultural, l’any passat el Govern de les Illes Balears li concedí el Premi Ramon Llull. Tanmateix, però, malgrat aquest altre de part dels llibreters, queda pendent el ple reconeixement social a una feinada sostinguda sobre la generositat, les ànsies insadollables de saber i conèixer, i la voluntat irreductible de servir totstemps la llibertat. El nul afany de protagonisme de Jaume Adrover no hauria de ser l’excusa per no fer possible el compendi de la seva memòria. Li ho devem.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.