El pròxim diumenge 9 de juny estem cridats a escollir els nostres representants al Parlament Europeu. I, tot i el cansament i la incertesa després del 12 de maig, hem de fer un esforç més i tornar a exercir el dret de vot.
Poc es devien pensar els espanyols que han impulsat l’onada de repressió que vivim d’uns anys ençà, que tindria l’efecte que està tenint: molts catalans del sud han descobert que, a l’altra banda d’una ratlla virtual politicoadministrativa que se sol anomenar frontera, hi ha més Catalunya, la del Nord. I que hi és, i hi és de debò, ho vam poder comprovar fa vuit dies, a la lectura que Poetes i músics per la República va organitzar a Elna.
Encara no hem entrat en campanya i la magnitud de la mentida, la manipulació i la tergiversació ja es multiplica per molt. I això que venim de ben amunt. Com hem de valorar, si no, el relat que ha construït la jutgessa Lamela, amb el concurs inestimable del fiscal Maza, casualment ara traspassat? D’aicò parlava el mail obert d’aquest dilluns. Per anar a raure a una conclusió antiga, però no pèr això menys contundent i vigent: l’única manera d’abordar un debat polític és fent política. I deixar-lo en mans de la justícia hauria de ser —diguem-ho, va— fins i tot un delicte. D’omissió, si voleu.